VIURE ÉS CONVIURE

Un llança els papers al carrer, un altre no recull els escrementes del gos, un trepitja la burilla del cigarret a la vorera, altre fa un graffiti..., i així, poc a poc, la ciutat es va obscurint d’incivisme i d’irresponsabilitat.
Viure és conviure i conviure és civisme. El civisme compren la formació del concepte de civisme i de ciutadania des d’una perspectiva ètica, jurídica i política i transcendeix les simples regles de cortesia i de bona educació que s’han anat generant en cada època històrica i en cada cultura.
El civisme designa una manera de comportament basada en actituds de respecte i tolerància activa envers l’exercici dels drets i llibertats de tots, encara que siguin diferents a nosaltres en costums, moral o religió; el civisme té sentit en el marc del compliment de les lleis en un estat democràtic i de dret. Com bé assenyala Victòria Camps, tampoc podem deixar de banda la “bona educació” en la societat, perquè els éssers humans convivim amb els demés en el marc d’unes regles, d’uns símbols, d’unes cerimònies protocol·làries que són convencionals i que tenen un valor social indiscutible; perquè “la bona educació és la manera externa de tractar bé als demés, amb delicadesa, d’una manera amable i simpàtica... Són formules inventades i produïdes al llarg de la història”.
La convivència exigeix regles i fórmules de convivència, de civilitat, però el concepte de ciutadania i de civisme ha de profunditzar en la construcció del concepte de ciutadà o ciutadana conscient dels seus drets i deures, lliure, crític, responsable, participatiu, creatiu, imaginatiu i solidari. Tots aquests trets que defineixen allò que hauria de ser el civisme i la ciutadania s’han anat ordint al llarg de la història occidental d’una manera complexa i sinuosa; un recorregut que es fa necessari conèixer per saber on es trobem actualment.
Viure és conviure: amb aquesta frase recordem allò que Aristòtil definia en la seva obra “Política”, és a dir, que tot home és una “animal cívic” i a més a més tenim una eina molt important per organitzar la comunitat i la convivència: el llenguatge. Mitjançant el llenguatge podem cercar millorar la convivència i la ciutat perquè podem definir allò que és just i injust i allò que és bo o dolent per a la comunitat.
Els drets i les llibertats que defineixen avui la condició del ciutadà i de la ciutadania amb plena igualtat jurídica són el fruit i la conseqüència d’una llarga lluita que en Occident va tenir cruents episodis.
En la Grècia clàssica del segle IV abans de Crist, el mateix que després a l’Imperi Romà i fins l’eliminació legal de l’esclavitud, la gran divisió social, cultural, jurídica i política dels éssers humans va ser entre els ciutadans lliures i els esclaus, entre els éssers humans i els esclaus infrahumans. L’Atenes de Pericles en el segle IV a.c., on els mecanismes democràtics funcionaven amb normalitat, mantenien no obstant una profunda desigualtat entre ciutadans lliures i els demés (dones, esclaus i estrangers). La democràcia atenenc, malgrat els seus enormes progressos no va servir per estendre la ciutadania a tots els habitants de la “polis”. Varem tenir que esperar molts segles fins que tots els éssers humans varem ser considerats iguals en dignitat i en drets.
En la Roma Imperial, se sap que la condició de ciutadà romà estava també prohibida als milions d’esclaus i serfs que treballaven pels seus amos i senyors. Els ciutadans d’altres llocs colonitzats per Roma podien adquirir la condició de ciutadans romans, si el Senat se’l concedia. La religió cristiana va ser la gran impulsora de la igualtat entre tots els éssers humans a l’època romana, donat que la idea central del cristianisme era la fraternitat universal de tots els humans sota la paternitat de Déu pare.
El sistema feudal va dominant en Europa tota l’Edat Mitjana i va servir per a assentar una economia agrícola i artesanal i una cultura simbolitzada per aquells grans monestirs en els que tota la tradició grecollatina va ser posada al servei del teocentrisme catòlic. Les relacions econòmiques i socials no contemplaven el concepte ni la pràctica de la ciutadania, doncs serfs i plebeus mancaven de drets i llibertat individuals. La monarquia era considerada per el Papat i per la teologia catòlica com un poder tradicional d’origen diví i sotmès totalment al poder eclesiàstic i a la doctrina catòlica.
El concepte de ciutadà i de ciutadania va tenir les seves primeres bases en aquests ciutadans burgesos, banquers i comerciants, conscients ja del seu incipient poder econòmic i dels seus drets com individus. La mateixa noció de burg, de les ciutats sota medievals, està ja associada a la consciència de ciutadà, de pertinència a la ciutat. El feudalisme començava lentament a ser superat per la dinàmica urbana, comercial i financera d’algunes ciutats europees. La classe burgesa anava a apropiar-se progressivament del protagonisme de la historia econòmica i social d’Europa i, amb el temps, es faria ama del poder polític a Europa i al món sencer.
Els creadors de les ciutats europees de la Sota Edat Mitjana, els burgesos, van començar a prendre consciència de la seva capacitat de crear i distribuir riquesa i diner mitjançant el comerç i la banca; més tard, degut a la influència de l’ètica luterana i calvinista en el segle XVI i XVII, els luterans holandesos i anglesos van dotar d’una legitimació cristiana i d’una força econòmica extraordinària a les seves respectives nacions i van colonitzar immenses regions en Amèrica, Àsia i Oceania. Durant els segles XVII i XVIII els ciutadans europeus instal·lats en la riquesa dels seus municipis, de les seves poderoses ciutats, van anar adquirint consciència plena dels seus drets socials, econòmics i polítics.
Al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX es va lliurar a tota Europa la batalla per la dignitat i la igualtat per part de les classes més desfavorides; la culminació de tota aquesta lluita va ser, sense dubta, el gran episodi de la Revolució Francesa (1789) que va suposar el triomf de la burgesia i el reconeixement dels drets civils i polítics dels ciutadans. Va ser el fi de l’antic regim, de la monarquia tradicional i absolutista, i el final del poder polític de la noblesa i del clero.
Una de les millors expressions dels nou temps que inaugurava la Revolució Francesa va ser la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (1791). En ella es proclamava la mateixa dignitat de tots els éssers humans i es reiterava el lema revolucionari de la llibertat, la igualtat i fraternitat que ens vinculava a tots els éssers humans. La classe burgesa individualista i liberal proclamava la seva fe en el progrés, en la racionalitat científica i en l’avanç de la Humanitat envers metes superiors. Va ser una declaració que es va anomenar Universal, però no va assolir tampoc a tots els éssers humans, doncs les dones eren excloses dels drets polítics i civils concedits als barons. La Il·lustració no va ser capaç de superar els límits del seu temps, el segle de les llums, el segle XVIII, però va posar els ciments de la nova cultura política basada en els drets i llibertats individuals de tots els éssers humans, amb independència de qualsevol condició econòmica, social i cultural. La revolució de 1789 va assentar les bases de la ciutadania moderna, però recolzada en un concepte liberal i burgés del ciutadà, que deixava fora als proletaris i a les dones.
En el segle XIX la ciutadania va progressar per l’empenta del moviment obrer i del moviment social de les dones sufragistes. Els drets socials i econòmics es van aconseguir a base de lluites sagnants i la legislació europea es va anar transformant i va anar incorporant progressivament totes les millores pels obrers, les dones i les famílies més desfavorides. Hi ha que recordar que el socialisme utòpic de tall anarquista i el socialisme d’origen marxista van tenir una influencia decisiva en totes les lluites socials i polítiques que es van lliurar al llarg del segle XIX.
La idea de ciutadania democràtica i del civisme com actitud de respecte va patir en el segle XX els embats ferotges del feixisme italià, del nazisme alemany, de la dictadura franquista i de l’estalinisme soviètic, entre d’altres. Totes aquetes ideologies van tenir en comú la idea que el ciutadà estava sotmès a l’ordre de l’Estat, als dictats d’un cap suprem i a una ideologia única i totalitzadora que representava, segon ells, els interessos de la nació. El totalitarisme que va dominar l’escena europea durant la primera meitat del segle XX va anular les llibertats i els drets dels individus i va convertir als ciutadans en simples peces mecàniques al servei de l’estat-nació i va soscavar d’arrel els fonaments de l’estat lliberal-democràtic; sobretot, la separació de poders, al concentrar tot el comandament i tots els diversos poders en una sola persona a la que es devia lleialtat i obediència absolutes. El segle XX va ser una època plena de crueltat inhumana i de continua vulneració dels drets i llibertats individuals. Les guerrers (les dues guerres mundials, l’holocaust jueu, la guerra de Vietnam...) que van devastar el món durant el segle XX són totalment contraries al concepte de civisme i de ciutadania democràtiques, perquè fan impossible qualsevol exercici pacífic i civilitzat dels drets democràtics.
Malgrat tot això, va haver-hi un fet que va tornar l’esperança als governs i ciutadans de tot el món i que va intentar assentar les bases de la pau i la justícia internacional: la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948, que és avui encara el referent ètic, jurídic i polític que tenen tots els governs del món per saber si actuen conforme als valors i principis allà reconeguts. El significat profund de la ciutadania i del civisme estan reflectits en aquesta Declaració i en ella el sistema democràtic és considerat com la millor forma de govern dels ciutadans en qualsevol part del món. La democràcia és valorada per ser la més compatible amb l’exercici dels drets i llibertats de tots els ciutadans i perquè a demés implica atorgar la sobirania al poble per a què trien als seus millors representants com a governants.
En el segle XXI, el civisme democràtic ha experimentat un nou gir, un nou canvi, condicionat pel context econòmic, social i polític que s’ha descrit anteriorment. La globalització, el pluralisme moral i religiós i la desigualtat nord - sud estan determinant que les nocions de civisme i de ciutadania democràtica s’orienten envers la idea de cosmopolitisme, renovant la vella idea de I. Kant d’una ciutadania mundial regida pel dret i la justícia. El civisme que es defensa en la tesis de la ciutadania cosmopolita està basat en una concepció igualitària de tots els ciutadans del món, en un status d’iguals drets i les mateixes llibertats per a tots, però insisteix també en un ordre econòmic i social just en l’àmbit internacional.
La ciutadania i els civisme democràtic que es pretén implantar en totes les societats del món no és l’acceptació acrítica de la mundialització de l’economia i de les comunicacions, sinó l’exigència d’un dret internacional just, d’un ordre econòmic més just i d’un sistema social que respecti els drets i llibertats de tots. En un món interconnectat i globalitzat és necessari revitalitzar la consciència cívica cosmopolita a totes les societats i exigir a tots els governs que actuïn sota la protecció de l’ONU i promovent els valors de la Declaració dels Drets Humans.
La convivència mundial en el segle XXI hauria d’estar sotmesa a les exigències del dret internacional; però a l’interior de cada país, els ciutadans i ciutadanes hauran de tenir garantit un status de ciutadania en allò referent als seus drets i llibertats i una situació econòmica que els permetrà viure dignament. Per això, la ciutadania cosmopolita o el civisme democràtic mundial hauran de centrar-se en una sèrie de drets i deures cívics que constitueixen el nucli essencial del desenvolupament democràtic en qualsevol país del món.
És urgent insistir en els deures cívics amb el fi de què la vitalitat i la qualitat de la democràcia es vegin sotmeses a aquest test de l’exercici actiu i responsable de la ciutadania. Sense una societat civil compromesa amb la responsabilitat d’aquesta col·laboració democràtica i d’aquesta crítica racional al sistema, la democràcia es debilita i pot degenerar en demagògia o en autoritarisme.
Els deures cívics que un membre d’una societat democràtica té que desenvolupar comencen per la seva obligació d’estar informat d’allò que succeeix en la societat en la que viu. Els mitjans de comunicació i les noves tecnologies de la informació proporcionen moltes dades sobre la situació de cada país a tots els ciutadans.
Altre dels deures cívics que es deriven de la ciutadania democràtica és el d’associar-se per a la defensa dels legítims interessos que els diferents grups humans tenen en una societat que és desigual i injusta. El dret d’associar-se és bàsic i fonamental a totes les democràcies perquè la representativitat és un principi essencial en els actuals sistemes democràtics i els drets de les persones que tenen interessos compartits deuen ser defensats col·lectivament, amb la força del dret i amb la unió de tots els interessats. L’associacionisme polític, sindical, veïnal, esportiu etc és una mostra de la vitalitat de les democràcies i deu ser potenciat en totes les democràcies, perquè els partits polítics no són l’únic canal associatiu de què disposen els ciutadans en un sistema democràtic. L’obligació de participar en la vida pública d’un país no es pot circumscriure només a ser membre d’un partit polític, sinó que hi ha moltes altres formes d’expressió i la política no és simplement la convocatòria d’eleccions periòdiques, sinó que davant tot deu tornar a ser un servei desinteressat als ciutadans.
Un deure cívic que no pot ser oblidat ni marginat és l’exercici d’una solidaritat responsable. En el pla nacional i internacional, l’economia és interdependent i no es pot entendre la ciutadania democràtica ni la construcció d’un civisme de qualitat si hi ha milions de persones que viuen en condicions de misèria i de pobresa. La dignitat de tots els éssers humans és idèntica i és ho mateix per a tots. Per això la solidaritat és un deure moral i polític i té que superar aquesta actitud paternalista amb la que moltes vegades s’enfoca aquest tema. La Declaració Universal dels Drets Humans exigeix davant tot tractar dignament a tots, ajudar a què tot ser humà es desenvolupi com tal, amb tots els seus drets i llibertats, però això no serà possible mentre milions de persones visquin per sota de la seva humanitat.
La darrera consideració sobre els deures cívics està referida al tema de l’ecologia. Els éssers humans ja no poden actuar com si el planeta terra fos una propietat privada seva, sinó que han de prendre consciència que l’ecosistema pot estar ja en perill i que la supervivència humana està també amenaçada. Els informes del Club de Roma detallen amb claredat en què consisteix el greu deteriorament del medi ambient. Per això, l’espècie “homo sapiens” que domina mitjançant la seva tecnologia i la seva ciència el planeta terra és la que ha de donar un gir copernicà a les seves polítiques i al seu model econòmic envers un tipus de desenvolupament sostenible. Aquest canvi és un deure de civisme i d’ètica ecològica, que sinó es fa a temps, pot comportar danys irreversibles a tots els éssers vius, incloent els humans.

LA CRISI

Aquest matí d’aromàtic cafè
unes lletres congelades
inunden els ulls
amb la crisi monetària.

Diuen els diaris
Quan durarà la crisi?
Haurem d’estalviar?

Diuen els diaris,
els petits grans estalvis;
el finançament dels contractes;
els nous convenis;
la baixada de les cotitzacions.

Noticies narrades
en pàgines senars.

8 DE MARÇ DIA DE LA DONA TREBALLADORA

MANS DE DONA,

Miro les meves mans, són joves i vigoroses, amb la pell fina i suau. Mans de dona jove i treballadora.
El proper dia 8 de març celebrem a Badalona, el Dia Internacional de la Dona Treballadora, un dia commemoratiu per a la lluita de la dona, per la seva participació en peu d’igualtat amb l’home, en la societat i en el seu desenvolupament íntegre com a ésser humà.
La història ens recorda que la idea de gaudir d’un dia internacional de la dona va sorgir a finals del segle XIX en plena revolució industrial i amb l’auge del moviment obrer. L’origen d’aquesta data es remunta a 1857 quan a Nova York, va tenir lloc una marxa de dones treballadores d’una fàbrica tèxtil en protesta per les condicions del seu treball; anys més tard, a l’any 1908, un grup de dones treballadores -costureres industrials de grans fàbriques- es van declarar en vaga per a protestar per les seves condicions laborals. Aquelles dones reivindicaven l’augment de salaris, la reducció de la jornada laboral i l’acabament del treball infantil. Durant aquella vaga pacífica 129 dones van morir cremades a un incendi de la fàbrica Cotton Textile Factory, aquell incendi va ser provocat pels mateixos amos de la fàbrica. Es creu que aquesta desgràcia va ocórrer el dia 8 de març.
Un anys després, a l’any 1909, es va celebrar per primer cop als Estats Units el Dia de la Dona Treballadora, responent a una declaració del Partit Socialista Americà. El dia 8 de març de l’any 1910, durant el Congrés Internacional de Dones Socialistes es va proclamar el Dia de la Dona Treballadora. A l’any següent i com a resposta a aquella proclama, més d’un milió de dones i homes europeus, van participar en manifestacions per demanar la igualtat de drets entre dones i homes.
Ha passat el temps. Miro les seves mans, aquelles que un dia em van bressolar, mans esquerdades, amb empremtes per tots els treballs realitzats dins i fora de casa; mans de dones anònimes, que em parlen de treball, d’esforç i de lluita per aconseguir un món, una societat i una ciutat més igualitària, més solidaria. En definitiva, un món millor.

SOMNI DE NIT

Sé que els somnis es compleixen
he vist un somni, he acaronat un somni.

Badalona continua enlairant-se.
La seva gent fa camí.

Passen les estacions i els anys,
nous projectes i noves realitats
deixaran senyals de present i de futur.

La llum blava del mar,
els estius vius a la vora.
Caminen un cos i una ombra
per la platja solitària,
com un somni real
transparent, net i clar,
que sap on va.

Somnis, creacions d’amor i de vida,
ve una ona i els esborra
i una mà els torna a engendrar.

Al llindar de la nit,
quan obscureix,
cerco un somni.
I el llit és converteix en un llençol
on pintar somnis de ciutat.
Acoloreixo places despintades,
encenc fanals apagats,
i ballo amb palmeres enamorades.

Amic, Amiga,
la nit és el temps dels somnis,
és temps d’innovació.

I Badalona continua progressant.
Observo la seva singularitat,
una ciutat visible en els ulls de la seva gent;
una ciutat que recull en la seva biografia,
la realitat i els somnis
de tots els ciutadans,
de totes les ciutadanes.

Ho sé,
he vist un somni,
amo un somni,
és el meu somni: Badalona

PRIMERA CONVENCIO TREBALLADORS I TREBALLADORES PSC

ENVIA'NS UNA POSTAL

Voldria fer arribar les meves felicitacions al col·lectiu de nens i nenes de 4at. de primària del CEIP Bellpuig de Sant Julià de Vilatorta (Osona) i al professor Sr. Toni Comajon, per la seva idea: Envia’ns una postal, que vaig llegir publicada al diari El Punt. Em dic Mari Carmen, i visc a Badalona des de què vaig néixer, és la meva ciutat i l’estimo molt per això voldria compartir amb vosaltres aquesta estimació que sento per la meva ciutat i convidar-vos a què vingueu alguna vegada a conèixer-la.

Badalona: La protagonista inventada

Us vol contar la història de Badalona, no per ella, sinó per amor a la seva persona, que em sembla, fins al més alt grau digna de ser contada. Badalona és una ciutat amb cos però sobre tot amb ànima. Badalona té personalitat, capta l’energia de la gent que l’habita i la governa amb treball, responsabilitat i il·lusió. Les parts del seu cos són: cap, tronc i extremitats.

Aquestes parts formen l’organisme de Badalona, a demés la seva pell suau cobreix tot el seu cos i actua com barrera protectora contra aquells que intenten desviar-la del seu camí i dels seus somnis. La seva sang vermella i dolça que transporta interiorment el seu cos és impulsada per un cor noble que la fa circular constantment a través de tots els seus conductes, des de: Canyado, Casagemes, Centre, Coll i Pujol, Dalt de la Vila, Manresà, Nova Lloreda, Sant Crist de Can Cabanyes, Sistrells, Bonavista, Bufalà, Canyet, Guixeres, El Mas Ram, Montigalà, Morera, Pomar, Pomar de Dalt, La Salut, Sant Antoni de Llefià, Sant Joan de Llefià, Sant Mori de Llefià, Artigues, El Congrés, La Mora, El Remei, Sant Roc, Can Claris, El Gorg, El Progrés, El Raval, Lloreda, La Pau, fins, El Puigfred.

Aquests barris que la conformen fan que no sigui invisible per a ningú; oberta i amable, Badalona, acull tant als seus nascuts com a tots aquells nou vinguts que volen viure en ella. Badalona és una aventura plena de possibilitats que permet als seus ciutadans participar dins del seu creixement personal. Badalona és plaça, àgora, intercanvi, debat, opinions, per això la seva gent sap que ha de sortir de casa per trobar-la, per sentir-la, per estimar-la.
Badalona uneix allò local i allò mundial, Badalona és món, un món que ens fa reflexionar, reunir i innovar:

“BADALONA ETS TU, BADALONA SOM TOTS”

Badalona, una ciutat, plena d’individus heterogenis vol que la participació democràtica abraci tots els aspectes, el polític, el cívic, l’econòmic, el social i cultural per a tots els ciutadans. No vol que la seva construcció al Segle XXI sigui en contra dels seus habitants, ni sense les seves opinions. Sap que la participació passa perquè la ciutadania se senti en complicitat amb ella.
Rumia que potser el repte del futur passa per fer més coses i fer-les tomant en consideració els requeriments mediambientals i fent-les sobre tot amb els seus ciutadans en processos de vertebració social, convocant als ciutadans més dinàmics i actius, impulsant fòrums de debat i atrevint-se a dibuixar des de nou valors com els ambientals els escenaris del futur i els programes d’acció que el demà li demani.


Continuar el camí que porta a la formació i construcció d’una Badalona democràtica del Segle XXI, lloc de solidaritat i ciutadania actives, és comprometre’ns a humanitzar la ciutat. L’edificació d’una nova ciutadania requereix que els propis ciutadans se sentin responsables. Una responsabilitat social que impliqui el compromís de tots a ajudar-se mútuament.
En aquests temps de transaccions que està travessant la humanitat en què els negocis, discrepàncies i incerteses constitueixen el quadre dominant, Badalona, cos i ànima, ciutat, territori on es mouen transformacions socials, vol convertir-se en el vector d’un nou humanisme: Badalona, ciutat de pau, de llibertat i de justícia, de cultura, de creativitat, de civisme i de solidaritat.
Badalona és història: conté el temps, és una història que tots transformem dia a dia, pas a pas, com diu la cançó, en la gran ciutat que deixarem plena i diversa a les properes generacions.

CAP
Que té Badalona al cap: pensaments, idees, il·lusions, projectes, somnis, realitats. Badalona recorda el passat però inventa el futur. Sap molt bé que l’educació, la formació, és una eina molt important per a què cada vegada es donin majors igualtats d’oportunitats i una millora en la qualitat de vida del conjunt de la seva ciutadania.

Ella sap que al sentir-se humana l’eix principal, el nucli central del seu pensament són les PERSONES amb totes les variants que pugui comportar aquest concepte, perquè són les persones, la gent que hi viu al seu interior les que li donen el seu veritable sentit, humanitat i identitat.

Badalona és humana i solidària vol suprimir injustícies i qualsevol mena de discriminació, encara sap que resten alguns llocs on la pobresa es manté però treballa i treballarà per a què aquests nuclis desapareguin. Darrerament quelcom ha canviat al seu interior, se sent molt segura, aquells que la vigilen el fan de forma ràpida i eficaç. Vol que els seus ciutadans també se sentin segurs notant que cada vegada disminueixen més alguns dels problemes derivats de la delinqüència, vol que sentin que la presència d’aquells que velen per la seva seguretat ciutadana és cada cop més propera i accessible.

Com li agrada veure que a millorar culturalment i que la cultura es va estenent cada cop més ràpid per tot el seu cos, que és una característica imprescindible pel desenvolupament individual i col·lectiu de les persones, ajudant a enriquir els seus esperits. Té la seguretat de què la cultura té la màgia de transformar i millorar individualment a les persones, doncs amb la cultura se sent, es pensa i es crea. Li agrada veure com es van desenvolupant les expressions artístiques (música, pintura, literatura, arts escèniques...), incrementant els hàbits de costum cultural dels seus ciutadans, promouen valors tan importants com la tolerància i la llibertat.

Badalona no pot amagar que li agrada trobar-se bé físicament, per això l’esport és un element important de la seva tradició esportiva, cada cop gaudeix de més instal·lacions esportives, ha promogut l’esport de base i facilita que cada vegada surtin més especialitats esportives.

Porta molts anys darrera les seves espatlles, però Badalona se sent jove, dinàmica i oberta, encisadora perquè sap que els seus ulls blaus que mirant envers el mar són el mirall dels somnis dels seus ciutadans. Aquest esperit jove li fa transmet als joves els seus valors: solidària, tolerant, social i participativa.

Vol que els joves formin part de la construcció del seu futur, vol que cada vegada siguin més participatius i que fomentin de manera natural les relacions comunitàries. Li agrada escoltar l’opinió dels seus habitants i que aquestes siguin escoltades en fòrums de participació. Creu que la construcció del seu futur és responsabilitat de tots els que la composen (joves, adults, gent gran, governants, associacions, entitats, consells, APAS...).

Quan arriba el bon temps, se sent turística, es fica les ulleres de sol i passeja per la Rambla, el port... Mira el mar i veu passar el tren i es deixa portar pels seus records romans o medievals. Creu que encara no és massa coneguda però també sap de ben segur que té ales i volarà, i la gent vindrà a conèixer-la per que té l’encant que ha anat guanyat amb totes les experiències viscudes.


TRONC
Com està format el seu tronc: serveis: sanitat, gent gran, promoció econòmica, qualitat, benestar, solidaritat, promoció ciutat... El seu tronc acull tots aquells serveis adreçats a la seva gent i les seves demandes. Ella que va estar pionera en temes socials (infància, joves, adults, gent gran, serveis polivalents...) ha anat veient el seu creixement i la seva conversió en serveis més flexibles, innovadors i més propers als ciutadans. Ella sempre ha mirat cap a les persones amb serveis públics de qualitat. Un d’aquests serveis significatius ha esta la sanitat, encara que no té gaires competències, ha treballat i treballa en projectes importants lligats a la promoció de la salut pública.

Dins de la seva formació aposta per la consolidació econòmica i el desenvolupament del sector terciari, sense oblidar la indústria, nucli de noves comunicacions i coneixements. Pel seu equilibri econòmic, ella sap que es necessita potenciar el sector dels serveis com una força pel seu desenvolupament i per a la creació de llocs de treball. Sap que el sòl industrial a les seves entranyes és necessari per a què s’instal·lin antigues i noves empreses. No li agrada que la seva gent hagi de marxar fora.

Badalona és cordial, li agrada mantenir bones relacions tan dins seu com cap l’exterior, per això, manté relacions estretes amb les altres companyes del Barcelonès Nord, del Maresme i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Badalona defensa la seva identitat però resta oberta amb tots aquells que comparteixen objectius comuns. Sap que el fet d’estar a prop de la seva gran amiga Barcelona li fa ocupar una situació privilegiada, i de tant en tant li agrada sortir de si mateixa i anar a recórrer món; les noves millores en les xarxes de comunicacions li permeten fer viatges, i veure com es van modernitzant les infraestructures viàries.

Quan se sent trista o malenconiosa s’arregla una mica i es va de compres. Pot optar per anar als petits comerços, les grans superfícies com el Màgic Badalona o el Carrefour de Montigalà, els mercats municipals... sap que l’activitat comercial és clau per a la seva economia i que és necessari que hi hagi un equilibri entre tots ells. Badalona també internacionalitza la seva economia, potencia les noves tecnologies i als emprenedors amb més formació i ocupació. Ofereix als ciutadans el dret i la possibilitat d’escollir, obrint més espais per a què puguin exercir la creativitat, i oferint oportunitats d’oci i de plaer: ella no vol ser només un òrgan econòmic, la festa i la gresca també formen part del seu tarannà.

EXTREMITATS
Quines són les seves extremitats: circulació, transport, territori, infraestructures, espais públics, medi ambient. Badalona trepitja segura. La xarxa de transports li permet desplaçar-se allà on vol; un dels seus somnis és l’estació central multimodal a la Plaça de les Cultures, com lloc de trobada dels que van i dels que venen.

Creu en què un dels elements més significatius de la convivència de la seva gent es tradueix en el manteniment dels espais públics, a través d’un bon estat d’ús, de neteja i de respecte pel medi ambient. Creu que l’esperit cívic dels seus ciutadans contribueix a què es puguin sentir orgullosos del lloc on viuen. Badalona és la casa de tots/es i per tant és cosa de tots. Essent creadora de ciutadania i de barreja de cultures se sent més ciutadana.

Ella és conscient que l’urbanisme és un instrument important dins de la seva identitat, té il.lusions posades a la construcció pública d’habitatges amb preus assequibles pels menys afavorits socialment. Ha sabut projectar operacions urbanístiques modernitzant la seva imatge i incrementant la qualitat de vida dels seus ciutadans.

Ecològicament va millorant tant pel que fa a la qualitat de l’aire, de l’aigua del mar, al nombre i varietat d’arbres i la creació de nous parcs. Encara veu que li resta una mica per estar al nivell de les companyes Europees més avançades. Sempre s’ha sentit compromesa amb el medi ambient natural i amb una nova relació de l’entorn natural. Incorpora al seu interior el concepte de sostenibilitat, tant pel que fa al seu funcionament com a l’educació dels comportaments de les persones. Ofereix i oferirà al seus ciutadans i ciutadanes xarxes d’infraestructures adequades, habitatges dignes com un dret humà fonamental perquè ella vol que la mirada dels seus ciutadans passi a formar part del seu ésser, de la seva manera de ser.

Per finalitzar només dir-vos que espero que vingueu a visitar Badalona. Si voleu podeu visitar: La platja, el Carrer del Mar, La Rambla, el Port, el Museu per conèixer la seva història romana, el parc romàntic de Ca l’Arnús, el Poliesportiu Municipal d’Esport i la Ciutat Europea del Bàsquet entre d’altres llocs.

Penseu sempre que l’educació i els coneixements obren camins i obren el cor de les persones apropant-nos des de qualsevol racó del món. Felicitats per la vostra idea.
Petons i una forta abraçada

Mari Carmen

Badalona, 17 d'octubre de 2008

NOU DISSENY PER A LES AGRUPACIONS SOCIALISTES

NOU DISSENY PER A LES AGRUPACIONS SOCIALISTES

En vista de l’èxit que va tenir la decoració del passat 11è Congrés i l’acceptació per part dels delegats i de les delegades assistents al Congrés. Dues companyes l’Hermi i la Mari Carmen van pensar en la possibilitat de traslladar aquesta nova idea de disseny a les Agrupacions del Partit..

Per què? Perquè creuen que l’entorn facilita la predisposició al diàleg i al debatre d’idees; perquè un entorn agradable i acollidor possibilita les ganes de treballar i fomenta la motivació de les persones.

El company Jose Zaragoza durant el Congrés va fer al·lusió al color vermell, el nostre color, dient que “el vermell és intensitat”. El color vermell és el color de la fortalesa, la determinació, la passió, el desig i l’amor, per això com socialistes que són creuen en la importància dels sentiments i de les emocions a l’hora de traslladar els nostres missatges. Van pensar que seria engrescador que les Agrupacions mostressin aquest nou esperit d’intensitat, de passió, i de motivació.


I van imaginar un decàleg d’utensilis decoratius per tal de recolzar la seva idea

1.- RECICLATGE CAIXES CARTRÓ COM ELEMENT DECORATIU (quadres, papereres...)
2.- UN SOFÀ IKEA
3.- DOS BUTAQUES (VERMELL I BLANC)
4.- DOS TAULES PETITES (VERMELL I BLANC)
5.- COIXINS (BLANCS I VERMELLS)
6.- LLUMS DE PEU
7.- QUADRES AMB IMATGES SOCIALISTES
8.- PLANTES i ROSES COM UNIÓ ENTRE LA NATURALESSA I L’ÉSSER.
9.- DETALLS DECORATIUS EN FUNCIÓ DE LA CARACTERÍSTIQUES DE CADA AGRUPACIÓ.
10.- ALEGRIA, HUMOR I IMAGINACIÓ.