jueves, 4 de marzo de 2010

DECLARACIÓ DE PRINCIPIS DEL PSC

Els homes i les dones socialistes de Catalunya proclamem els compromisos que ens identifiquen i que volem compartir amb tots aquells i aquelles que vulguin construir una societat millor:

1. Som demòcrates i posem les persones, la seva llibertat, la seva dignitat, els seus drets, la seva plena capacitat de controlar la pròpia vida i de desenvolupar el seu potencial, en el centre de les nostres propostes i les nostres polítiques. Defensem l’Estat de dret, el principi de legalitat, el principi de responsabilitat i el compromís cívic i polític.

2. Som progressistes i d’esquerres, gent compromesa amb el món del treball, i volem promoure una política de reformes per assolir una societat de benestar, inclusiva i cohesionada, la defensa de l’espai públic, la justícia social, la igualtat i el bé comú.

3. Som catalanistes i volem afirmar una Catalunya capaç de forjar el seu futur des de cada municipi i cada territori, en el marc d’una Espanya i d’una Europa federals.

4. Som europeistes i volem impulsar la construcció de la Unió Europea, oberts al Mediterrani i al diàleg de cultures i civilitzacions, amb una visió global i mundial dels problemes i de les solucions, conscients de la transcendència dels reptes que suposen el canvi climàtic, les migracions i el terrorisme internacional.

5. Som feministes i ens comprometem a que ambdós gèneres comparteixin, a parts iguals, la feina i l'oci, les responsabilitats familiars, polítiques i cíviques, el compromís i la recompensa. Volem fer de la igualtat i de la llibertat de totes les opcions personals una conquesta permanent.

6. Som ecologistes i volem protegir el nostre entorn comú mitjançant polítiques de desenvolupament sostenible que assegurin el progrés econòmic i el benestar per a tothom. Estimem la terra, el paisatge, el nostre patrimoni i els recursos naturals.

7. Som gent solidària i volem combatre la fam, la pobresa, l’explotació, l’analfabetisme i la malaltia a tot el món. Fem de la fraternitat un principi que inspira la nostra acció.

8. Som gent de pau i volem promoure la seguretat, el control dels armaments i la resolució pacífica dels conflictes com a esperança d’una vida millor per a la humanitat i per a les generacions futures.

9. Som gent emprenedora i volem impulsar la iniciativa personal, la llibertat d’empresa i la innovació en el marc d’una economia de mercat responsable socialment, que faci del treball un dret i una oportunitat per a l’emancipació de les persones.

10. Som gent apassionada per la cultura i apostem per la creativitat, les noves tecnologies de la informació, la societat del coneixement i de la comunicació, i per una educació pública de qualitat per a tothom.

Aquests són els compromisos que assumim les dones i els homes socialistes en el segle XXI.


JOAQUIM JOU FONOLLÀ

Joaquim Jou i Fonollà, “Roque”

Neix a Badalona el 13 de febrer de 1917, en el si d’una família obrera. Molt jove encara, comença a treballar com a aprenent d’un forn, però troba una feina que el satisfà més i que marcarà la seva vida laboral: les arts gràfiques. Jou es dedica professionalment a la publicitat tota la vida.
El 1933 comença a militar en la lluita obrera i sindical, associant-se al Centre Cultural Social de Badalona i contribuint a l’organització de les Joventuts Llibertàries. L’any 1934, amb 17 anys, participa en un atac d’insurrecció llibertària i és represaliat. Arran de la seva participació en els “fets d’octubre” de 1934, és detingut i empresonat. L’any 1936, entra en combat en una columna de milícies antifeixistes que es dirigia el front d’Aragó. Durant els tres anys de la Guerra Civil resta en el front.
Acabada la guerra el tanquen en un camp de concentració a Alacant. Aconsegueix fugir amb documentació falsa i se’n va a França el 1940. Un cop allí, és internat en el camp del Barcarès (Catalunya Nord) i desprès en el de Bran, on participa en un motí contra la gendarmeria francesa. El 1941 torna a Catalunya amb un passaport portuguès. Descobert, és detingut i encarcerat durant tres anys. Posteriorment, l’any 1948 torna a la presó.
Durant la següent dècada experimenta una profunda evolució en el seu pensament polític: deixa l’anarquisme militant i adopta el socialisme democràtic. A principis dels anys seixanta s’afilia a la Federació Catalana del PSOE i a la UGT. Comença aleshores una gran activitat per aconseguir la reestructuració de les dues organitzacions.
Com activista que és en defensa dels drets humans, el 1965 es fa soci de l’Associació d’Amics de les Nacions Unides, on entra en contacte amb altres militants demòcrates d’altres formacions polítiques que també lluiten per la caiguda de la dictadura franquista.
L’any 1970 resulta elegit membre de la Comissió Executiva Confederal del PSOE i, el 1973, de la de la UGT, alhora que forma part dels secretariats executius de la FSC-PSOE i de la UGT de Catalunya. Durant aquest període és detingut de nou dues vegades consecutives i passa a disposició del Tribunal d’Ordre Públic (TOP).
Durant el temps de la transició desenvolupa una gran activitat i participa activament en el que ell anomenava “procés de reconciliació nacional”.
Joaquim Jou exerceix un important paper en el procés d’unitat socialista el juliol de 1978. El 1980 és elegit diputat en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya des de la recuperació la democràcia. Publica aleshores un article inspirat en el fet històric de la restauració del govern de la Generalitat on destaca dues idees, essencials per a ell: la presència del president Josep Tarradellas en la Generalitat Provisional, atorgant legitimitat històrica a les noves institucions catalanes i vinculant-les, així, a la Generalitat Republicana, i que Catalunya estava per sobre d’antagonismes, odis i discrepàncies interessades.
Fins a la seva mort, el 26 de febrer de 1997, (va ser enterrat al cementiri de Collserola a la fosa comú) continua fent política activa tant a la UGT com al Partit Socialista. El Parlament de Catalunya li ret homenatge el maig del mateix any, tot guardant un minut de silenci.
Al costat d’aquesta intensa pràctica política i sindical, trobem el Joaquim Jou pensador. Les seves idees estan publicades en més de 200 articles en diferents rotatius, la majoria dels quals escrits entre el 1976 i el 1984. De la seva lectura en podem destacar la preocupació social per augmentar el nivell material i cultural dels treballadors, la concepció federalista de l’organització territorial espanyola i la defensa de la convivència com a bé suprem de tota col·lectivitat. Jou aspira a un món sense fronteres i defensa que no pot existir una democràcia real sense igualtat i sense solidaritat.