jueves, 11 de octubre de 2012

CATALUNYA, SEMPRE!


Catalunya, sempre!

Fi.

Què interès poden tenir unes ratlles que comencen pel final, doncs conèixer el principi de l'història.

El picar de les gotes d'aigua en la finestra de cotxe, ens acompanya, en aquesta tarda humida de finals d'agost, és una tarda de color gris i pluja. Miro el rellotge de les vacances, aquell que dorm la major part del temps, són les sis de la tarda del dia 25 d'agost. Uns núvols amb motxilles carregades d'aigua ens acompanyen envers el nostre destí. Anem a la quarta trobada d'estiu que es fa a la masia de Can Mallol, al poble de Vilopriu província de Girona (acte que se celebra a la casa del company Lluís Maria).

El paisatge passa de presa per la finestra del cotxe i un seguit de pobles van quedant darrera nostre: Torroella de Montgrí, Jafre, Colomer...pobles medievals on s'ha anat desenvolupant, amb èxit, el turisme rural. La pluja continua essent fort i persistent, i anem deixant enrere carreteres locals desconegudes fins arribar a la carretera central que ens porta al poble de Vilopriu.

Aparquem el cotxe i preguntem a uns joves on es troba Can Mallol, ens responen cordialment, que és precisament la masia que tenim al davant. La masia és medieval i les seves pedres amb història ens donen la benvinguda, i ens resguarden de la pluja. Encara l'acte no ha començat. Hi ha un jardí, amb gespa molt ben retallada, olorem el perfum de la terra mullada i de fons, quasi de manera imperceptible, una musica de jazz, ens envolta.

Els núvols sembla que han aprimat les seves carregues, els arbres recent dutxats semblen joves enamorats. Un entorn màgic per tots els sentits ens acull en aquesta trobada socialista. De mica en mica es van obrint algunes clarianes i els ocells aixequen el vol per damunt dels nostres caps. L'aire net ens deixa el perfum de la naturalesa en estat originari. La campanada de l’església sembla donar el tret de sortida al presentador de l'acte, qui comença diem que hem d'aconseguir la gran majoria socialista. Assenyala que la feina que tenim és orientar la nostra gestió envers més socialisme i menys socialdemocràcia, i que els nostres temes prioritaris són el desenvolupament de la política educativa i de la política social en totes les seves vessants (sanitat, educació, gent gran, joves...). Manifesta que el col•lectiu del nou cicle està amb el company Josep Montilla i li dóna tot el seu suport. Recorda que companys com els desapareguts Joan Reventós i la Marta Mata han portat vides compromeses amb el seu país, amb els seus ideals, i en definitiva, amb el socialisme català.

Seguidament intervé la neta de l'Alexandre Cirici, que ens parla dels joves i la seva participació en la societat. Demana que se'ls cedeixen espais on participar i poder desenvolupar els seus projectes. Mentre ella va parlant, observo, que damunt l'escenari hi ha una finestra, un fanal fosc enganxat a la paret i una test sense flors, és la terrassa de la casa. Després del meu lapse visual, torno de nou als parlaments i escolto que la participant diu que Catalunya està passant de ser d'uns quants per a ser de tots. Comenta la importància de transformar la societat envers nous valors que no siguin la individualitat, la competitivitat, l’egoisme, el materialisme... perquè fer política és fer pedagogia.

La jove dóna la paraula a la Marina Bru, hi entre totes dues fan una mica de gresca respecte al tema de l'edat. La Marina parla de la desapareguda amiga i companya Marta Mata i de la seva qualitat humana i de la seva creació Rosa Sensà. Remarca que pedagogia és política però també és amistat.

Secretament, sense fer cap soroll, la nit es va desplegant pel voltant de tots nosaltres, i unes llums a dalt de l'escenari passen a formar part del decorat. A l'escenari l'Antoni Castell diu que aquesta trobada és una forma de viure conjuntament el nostre projecte socialista. Fa records d'absències: Joan Reventós, Marta Mata. Diu que estem davant d'un moment important, una etapa iniciada pel Pasqual Maragall, i que marcarà un abans, i un després per bé del nostre Partit.

Encara no ha arribat tota la foscor de la nit quan l'Antoni Castell, remarca, que l'acció de govern ha estat molt significativa, i que s'ha de donar continuïtat al projecte socialista; el socialisme que té voluntat de sumar i no de restar, que acull la diversitat, i que té un candidat que acull a tots, un candidat que ens representa a tots per continuar el camí (el camí que ha fet Ramon Obiols, Narcís Serra, Joaquim Nadal...) que ens ha fet grans, però també per anar més enllà i ampliar el nostre projecte; el nostre partit representa la realitat total del país. Adreçant-se al company Josep Montilla li diu: - és un honor que duguis la torxa del projecte socialista, i saps que ens tindràs al teu costat.

La nit va estenen el seu mant al complert per acollir al company Raimon Obiols, que amb to reflexiu, com és habitual en ell, planteja alguns interrogants: què serà de Catalunya en els propers 10 o 15 anys; com evolucionarà el nostre país, en el nostre Estat, en el món, i com es respondran els reptes que tenim endavant. Diu que no vol estendre’s, malgrat el cel s'ha anat aclarint, recorda les paraules de José Rueda que deia "amanece que no es poco". Adreçant-se als companys Pasqual i Montilla, els diu que ells són necessaris i que nosaltres com fills són contingents. Diu que hem de pensar el que fem i pensar-lo bé. Diu que alguns dels problemes que tenim endavant, és com veuran les futures generacions allò que hem fet (sentiment d'identitat). Parla dels canvis tecno- socials que viu el nostre país: immigració, noves tecnologies. Pregunta, si volem un país més just o un país deixat a un mercat que crea situacions de majors desigualtats. El fanal fosc de la finestra s'ha encès, per a il•luminar les paraules d'en Raimon quan manifesta quin serà el nostre destí com a Catalunya.

Diu que allò que fem que ja es veu, explicar perquè es fan les coses que es fan i cap a on anem, cap a on volem anar. Descriure amb senzillesa cap a on volem anar, és aquesta narrativa les que grups com nou cicle volem ajudar, una narració d'allò que anhelem per donar respostes als anhels dels nostres conciutadans.

Seguidament pren la paraula el nostre Primer Secretari del Partit el company Josep Montilla i manifesta que és la primera vegada que bé a aquestes trobades.

En relació als interrogants plantejats pel company Raimon d'on estarem en el futur, comenta que estem en una revolució tecnològica, del coneixement, globalització i d'altres fenòmens que fan que la realitat vagi canviat molt de pressa. La realitat sempre es complexa però sobre tot en períodes de transició. Un mapa que ens permetrà crear un camí coherent; un projecte que cohesionarà als ciutadans. Fa un reconeixement de la feina realitzada pel company Pasqual Maragall.

Torna a sonar per segona vegada la campanya de l'església. A la terrassa de la casa un fotògraf pren fotos des d’una altra perspectiva, i a sota els periodistes confeccionen les seves notícies.

Continua el seu discurs dient que amb Pasqual Maragall els socialistes hem obert camí i que els/les catalans/es tenim dret a un govern que treballi per una societat més justa i igualitària. Tenim un estatut per mols anys. Parla del suport que ha rebut del company Pasqual Maragall i assenyala que més enllà de les personalitats i punts de vista diferents, els socialistes compartim les bases que han anat construint el projecte socialista. Ara és l'hora dels catalans, ara es donen les condicions per a què des de l'autogovern es donin respostes a les necessitats dels catalans i catalanes.

Un suau vent quasi imperceptible atrapa la nit. Finalitza el seu discurs dient que el PSC és el partit que millor representa a la societat catalana i assenyala la importància del compromís personal dels catalans.

A continuació pren la paraula el president de la Generalitat el company Pasqual Maragall, comença dient que sempre ens quedarà nou cicle, aquells organismes que estan pensats per pensar. La joventut s'ha de guanyar els seus espais, ser exigents. L'espai de Catalunya, d'Espanya, de tothom és Europa. Nosaltres som Europeus, el nostre escenari és Europa, qui mana per definició és la dreta, en el món la dreta són els que manen, nosaltres hem de saber que no sé ens regalarà res i això pot canviar si ens mullen millor des del nou espai que tenim: Europa.

Demana que s'unifiquin la Catalunya que mira a Europa i la que mira al sud, a les terres de l'Ebre. Objectiu canviar Espanya. El poder de les idees, de la voluntat i del poble és pot imposar per sobre del poder de les dretes.

A una de les parets de la casa una filera de bombetes de festa major s’encén de cop.

Un proverbi xinès diu que el vi deu surar lliurament quan els amics autèntics es troben, en aquest cas podríem dir que les forces de la naturalesa han actuat harmònicament en la trobada que els/les amics/amigues socialistes han organitzat a Vilopriu.


El cel, poc a poc, s'ha anat tornant transparent, i en la seva transparència les estrelles han aparegut com si fossin un estenedor de somnis penjats com a bombetes brillants i la llum de les estrelles han il•luminat una vegada més el camí del socialisme català.


Han passat uns quants anys d’aquests fets i ara a prop de les properes Eleccions Autonòmiques del 25 de novembre de 2012 encetem un nou recorregut del camí socialista de la mà del company PERE NAVARRO, i en aquest tram del camí continuarem treballarem per la nostra Catalunya Socialista.

EDUCACIÓ PSC

BADALONA, EL MAR I LAS HISTORIAS DE SIRENAS ENCANTADAS