Dissimulada lluna, obscura nit de març,
el camí actual de l’esquerra
creua boscos d’escepticisme i d’incredulitat.
Aixequem una idea,
pengem cartells federals i
pintem parets amb drets laborals.
Des de la plaça veig
la imatge d’una dona
i el seu semblant de justícia i d’igualtat
mostra l’empenta i la valentia
de tots els esforços feministes.
Miro al meu voltant
com camina la ideologia socialista,
afanyosa i treballadora
segura i decidida
cap l’esperança d’un futur millor.
I sento una esgarrifança interior
que balla a les meves entranyes.
Aquesta nit quan el rellotge marqui les dotze,
un cel ple d’esteles titil•lants
mostrarà la lluna il•lustrada
amb joies brillants d’ètica i d’humanitat.
I caminarà elegant per la senda de la igualtat,
del coneixement i la imaginació,
de la ciència i l’educació,
de la fraternitat i la solidaritat,
de la tolerància i la llibertat.
I un socialisme romàntic
renaixerà ferm
de les cendres calumniadores
que volen amagar les paraules
de la lluita treballadora.
Badalona, 27 de març de 2012
martes, 27 de marzo de 2012
Suscribirse a:
Entradas (Atom)