viernes, 11 de abril de 2008

IDEA-TREBALL

EL PENSAMENT DE PABLO IGLESIAS

El pensament de Pablo Iglesias

Malgrat que Pablo Iglesias va tenir una escassa formació acadèmica i teòrica –va ser un autodidacta-, la seva producció intel·lectual va aconseguir una extensió poc comú en el panorama polític. Des del seu primer article, "La Guerra", publicat el 5 de desembre de 1870, en "La Solidaridad", fins l’últim, "El proletariado vencerá", publicat el 8 de desembre de 1925 en "El Socialista", el dia abans de la seva mort, Iglesias va deixar escrites unes 2.000 col·laboracions en nombroses revistes i periòdics d’Espanya i de l’estranger.

Abans i després de la mort del fundador del PSOE, aquests escrits s’han recopilat en diferents llibres, junt a les seves intervencions com diputat al Parlament, i com conseller de l’Ajuntament de Madrid. També s’han reunit en aquests llibres la pràctica totalitat de la seva important correspondència -la catalogada es compta per varis centenars de cartes- o les seves intervencions en Congressos i altres reunions del PSOE, UGT o la Internacional Socialista. Aquesta extraordinària obra ha convertit a Pablo Iglesias en un dels millors comunicadors de l’ideari socialista.

Què opinava Iglesias de la política?, de las metes del PSOE?, de les vagues?, ¿de la situació de les dones?. He aquí algunes cites seves sobre aquests i altres temes.

La meta del PSOE
"L’ideal del Partit Socialista és la completa emancipació de la classe treballadora: és a dir, l’abolició de totes les classes socials i la seva conversió en una sola de treballadors lliures i iguals, honrats i intel·ligents".

L’acció política
"No deixen, no, els obrers de conquerir quantes millores puguin mitjançant l’ocupació econòmica, però no obliden que tota millora general, allò mateix la jornada de vuit hores per tots els oficis, que qualsevol altra, únicament podran aconseguir-la per l’acció política, per la via legislativa".

Els proletariats
"Els proletariats no deuen mai ser submisos ni esclaus del capitalisme, sinó rebel·lar-se sempre contra ell; però en la seva rebel·lia deuen ajustar-se en tot moment als dictats de la raó, no inspirats en el capritx o en la inconsciència. Així seran forts i temibles i aconseguiran, sense experimentar retrocessos, posar fi a l’explotació que avui pateixen".

El capitalisme
"La misèria social, l’enviliment intel·lectual i la dependència política de la classe assalariada, segons afirma el nostre programa, no tenen més origen que la sujecció econòmica dels obrers a la classe capitalista. Voler buscar en altra part la causa i l’explicació dels patiments dels desheretats és allunyar-se del camí de la veritat".