lunes, 9 de junio de 2008

JOAN REVENTÓS


Joan Reventós,
El primer socialista president del Parlament

Joan Reventós i Carner va néixer a Barcelona el 26 de juliol de 1927. Casat amb Josefa Maria Rovira i Ribas, amb la qual va tenir set fills, era fill de Manuel Reventós, director general de Comerç i Política Aranzelària en el primer govern de la República, i nét de
Jaume Carner, que va ser ministre d’Hisenda.Entre 1945 i 1950 va estudiar la carrera de dret a la Universitat de Barcelona. Durant els primers anys del franquisme va militar en organitzacions estudiantils clandestines de tendència nacionalista i antifranquista fins a ingressar en el Moviment Socialista de Catalunya el 1949, del qual va acabar sent un dels líders.Va ser professor de les facultats de Dret i Economia, on era l'encarregat dels cursos d'Història del Dret, pels quals van passar Fabian Estapé i Àngel Latorre, entre d'altres, i d'Història de l'Economia Mundial. El 1958 va ser expulsat per primera vegada de la docència, quan va ser detingut i acusat de propaganda clandestina i associació il·legal com a militant socialista.Va passar tres mesos a la presó Model de Barcelona i a la de Caravanchel de Madrid, a més de complir vuit mesos de presó atenuada. També se li va retirar el passaport durant catorze anys, encara que aquest fet no li va impedir travessar la frontera en diferents ocasions de manera clandestina per mantenir contactes polítics.Després de ser readmès a la seva càtedra, va tornar a ser expulsat amb altres professors antifranquistes perquè van firmar un document en el qual demanaven la dimissió del rector de la Universitat de Barcelona i del Ministre d'Educació de l'època. El 1974, després de 25 anys militant en el Moviment Socialista de Catalunya, va passar a militar a Convergència Socialista de Catalunya, que el 1976 es va integrar en el Partit Socialista de Catalunya. Partidari de la unitat del socialisme català, va firmar el Pacte d'Abril, que va permetre, el 1977 durant les primeres eleccions democràtiques, la presentació de la candidatura Socialistes de Catalunya en coalició amb la Federació Socialista Catalana del PSOE. Aquesta coalició es va convertir més tard en el Partit dels Socialistes de Catalunya, del qual va ser elegit primer secretari.Així mateix, va ser impulsor de les instàncies unitàries de finals del franquisme com la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, l'Assemblea de Catalunya i el Consell de Forces Polítiques de Catalunya.
Amic personal de l'expresident de la Generalitat, Josep Tarradellas, va formar part del seu govern com a conseller polític en representació dels socialistes catalans quan es va restaurar la Generalitat. Va ser diputat a les Corts Espanyoles durant les dues primeres legislatures i va formar part de la comissió negociadora de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que va defensar al Congrés dels Diputats. Va ser diputat al Parlament de Catalunya en les legislatures primera, tercera, quarta i cinquena. El 1980 va encapçalar la llista del PSC a la presidència de la Generalitat i va ser president del Parlament en la Cinquena legislatura. El mes de març del 1983 va ser designat ambaixador d'Espanya a França, càrrec que va deixar el 1986 per poder presentar-se a les eleccions d'aquell any com a candidat socialista al Senat per Barcelona. Elegit senador, va ser reelegit el 1989 i va presidir la Comissió d'Afers Estrangers de la cambra alta. Com a ambaixador de França, va impulsar les negociacions bilaterals amb França per a l'entrada d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Reventós també va ser autor de diversos llibres, entre els quals destaquen la tesi doctoral "El moviment cooperatiu a Espanya"; "Dos infants i la guerra", llibre de records escrit en col·laboració amb el seu cosí Jacint Reventós; "Missió a París", "Amics i mestres", "Amb un altre nom" i "Petjades", entre d'altres. A més, va publicar sota pseudònim dos llibres de poemes en català.
"El socialime, entre altres coses, és també un sentiment. Sense el sentiment que impulsa a les persones, el socialisme no acaba de ser del tot. La seva transcendència descansa en el sentiment que desvetlla".