martes, 13 de enero de 2015

TEMPS DE MEMÒRIA

Temps de memòria,

El passat dissabte, dia 10 de gener, els/les socialistes de Badalona ens varem trobar a l’antiga fàbrica de l’Anís del Mono, magnífic edifici modernista, per un acte polític. A la trobada van participar Jordi Serra, candidat socialista a l’alcaldia de Badalona; Àlex Pastor, Primer Secretari dels socialistes a Badalona i, com a convidat varem comptar amb la presència de l’ex primer Lehendakari del País Basc, Patxi Lopez.

Dins la seva intervenció ell company Patxi López va parlar de la figura de Ramon Rubial, d’aquell torner basc, que va viure la revolució, la guerra, les carcels franquistes, l’exili interior, la resistència, que va ser senador, president dels Bascs, president del PSOE; persona que va personificar bé tots els nostres principis socialistes: l’esforç, la lleialtat, la fermesa, el compromís, la responsabilitat, la unitat. Va recordar que per a ell ser socialista era una forma de ser i de viure. Una forma de comprometre’s i de entregar-se, no a unes idees, sinó a la gent que necessita de la força transformadora d’aquestes idees per poder viure amb dignitat. Una referència ètica, moral, política i humana per tots els/les socialistes.

De prompte mentre l’escoltava parlar, dins les meves entranyes va aparèixer aquell hostaler inesperat, aquell que sota el títol d’emoció, va fer que brotés un sentiment, i llavors des d’algun lloc de la memòria van brollar les paraules del també company socialista Joan Reventós: “El socialisme, entre d’altres coses, és també un sentiment. Sense el sentiment que impulsa les persones, el socialisme no acaba del ser del tot”. I em vaig emocionar, perquè ara que vivim a la societat de l’oblit, recuperar del passat a una figura tan significativa com Ramon Rubial ho vaig trobar molt valuós, perquè parlar del passat és parlar de la nostra historia, de la nostra identitat.

Davant uns moments on la política està essent tan desacreditada cobra validesa treure de la memòria de Ramon Rubial allò que significava per a ell ser socialista; per a ell el socialisme era tant una passió com una dedicació viscudes amb una intensitat que sorgia de una forta rebel•lia davant les injustícies i les desigualtats socials. El socialisme i el sindicat dels treballadors anaven per a ell de la mà, i creia que allò que donava coherència al socialisme eren els valors que ho sustentaven: la igualtat i la llibertat, perquè deia que les tàctiques i les estratègies canvien amb el temps, i els valors romanen sempre; la llibertat que garanteixi l’alliberació de la pobresa, de la infermetat, de la ignorància, de la submissió d’uns homes a altres.

Per això els/les socialistes de Badalona sabem que la preparació intel•lectual és la millor defensa que existeix per preservar el futur, per a què una persona sigui lliure; per això pensem que l’educació de les persones és el projecte més gran que pot tenir la societat.

En un dels seus discursos a Francisco Largo Caballero li van preguntar que volia, i ell va respondre: República, República, República, si algú em preguntés què vull respondria: socialisme, socialisme, socialisme.

Badalona, 13 de gener de 2015