AGRUPACIÓ SOCIALISTA DE BADALONA

L'EDUCACIÓ: UN TRESOR PÚBLIC

L’educació: un tresor públic

Camino en direcció a la feina. De sobte un olor a pa recent cuit m’acompanya un petit tram del trajecte. Sento la lleugera temptació d’entrar al forn i comprar-me un donut ensucrat però al final decideixo passar de llarg. Una filera de nens petits agafats d’una corda m’avancen per la vorera. Mentre els veig passar pel meu costat, amb les seves petites bates col•legials de colors, penso que aquests seran els propers ciutadans de Badalona.

Nens i nenes, on la seva infantessa encara resta allunyada de rancors, enveges i, poders, que no saben que hi ha persones, que estan treballant per a què tots els nens i les nenes no tinguin les mateixes possibilitats educatives. Persones que estan construint una educació econòmica i competitiva adreçada a retallar l’extensió del dret a una educació pública per a tota la ciutadania, i així eliminar la seva construcció com a causa social.

La integritat de la nostra democràcia necessita de ciutadans il•lustrats, de persones preparades pel diàleg, pel respecte als arguments i, obertes a postures pròpies i alienes, on la formació i el coneixement siguin un bé públic i les nocions d’igualtat, emancipació i democràcia no siguin reemplaçades per discursos econòmics, autonomies financeres, mercats laborals...

Per això des de l’esquerra hem de combatre amb empenta aquest dur neoliberalisme desigualitari amb el que els actuals dirigents de govern ens volen submergir; des de l’esquerra hem de treballar per la permanència de l’educació pública com el sistema educatiu que garanteix el dret de l’educació de tots i totes, que cobreix les necessitats de places escolars amb eficàcia i qualitat per a què tothom poguí rebre el màxim d’oportunitat en el seu aprenentatge i en el seu desenvolupament personal i professional.

Abans d’arribar a la feina em trobo amb un altre forn, entro decidida i em compro un donut ensucrat. No m’he deixat la cartera a casa! perquè la cartera que porto està plena de llibres d’aventures i de somnis d’igualtat.

Badalona, 18 de setembre de 2012

CREATIVITAT PSC

PSC MUSICAL

FESTA DE LA ROSA 2012

FESTA DE LA ROSA 2012

Al bajar del autocar, que nos llevó a Gavà para celebrar un año más la fiesta de la Rosa, Enrique me dio la mano. Después colaboro en llevar las bebidas y otros enseres a la pineda. Ayudó a desplegar el mantel blanco encima de la mesa, relleno los platos con patatas “Corominas” y olivas rellenas; después todos compartimos nuestros alimentos, y el desayuno resulto ser un encuentro entrañable de confraternidad y compañerismo. A lo largo del desayuno Enrique y yo compartimos confidencias, y me explicó que le encantaban las películas en blanco y negro, sobre todos las antiguas de Alfred Hitchcock. Me quede embelesada escuchando cuanto sabía de este director cinematográfico. Al finalizar un aromático café, fuimos paseando hacia el escenario principal. El bullicio de todas las agrupaciones de Cataluña saludaba nuestros pasos. Vimos caras conocidas. El olor de las ramas de los pinos nos acompañó hasta descubrir dos sillas solitarias y allí nos sentamos a escuchar las palabras y mensajes de nuestros compañeros/as socialistas.

Badalona, 12 de setembre de 2012

EL REGNE D'ALLÒ PÚBLIC

Vint-i-cinc minuts portava fent cua al banc, per queixar-me del cobrament de determinades comissions que van apareixen com bolets, d’un dia per altre, a la meva llibreta, quan de sobte va entrar per la porta una dona rossa d’aquelles que no passen desapercebudes a mirades alienes, així que amb una certa dissimulació li vaig donar un cop d’ull i, vaig poder observar que tota sencera semblava un anunci publicitari de marques de moda: gafes de sol, Dolce&Gabbana; rellotge d’or, Lotus; bossa de mà, Louis Vuitton, iPHONE última generació enganxat a l’orella i, una estela de perfum que em va deixar mig marejada. No vaig poder evitar pensar que aquella devia ser una de les dones que compren a New York els caps de setmana. Aquella dona era el prototip d’una determinada classe social de la que no formem part la gran majoria de persones que avui dia caminem ofegats pel pes de la pujada de la llum, dels llibres escolars, de les taxes universitàries, de l’IVA...

Em miro a mi mateixa i veig que no porto cap marca que em doni un determinat estatus social, és clar que les meves marques són d’aquelles que no es veuen perquè les meves marques són interiors, viuen a l’interior del meu ésser i, són precisament aquestes marques, aquestes creences, les que em porten a dir que s’està derrocant el regne d’allò públic, del bé comú, col•lectiu i solidari, ( sanitat, educació, drets socials...) de tot el seu valor i significat per erigir el regne d’allò privat, individual i insolidari.

Ara més que mai és quan hem d’aixecar les nostres veus i posar en evidència els discursos estratègics i manipuladors que volen desmantellar l’estat de benestar. Mostrar com les polítiques neoliberals estan afectant i deteriorant els serveis públics en perjudici de la classe treballadora. Darrerament vaig escoltant que hem fet molts abusos de la sanitat, dels medicaments..., i jo em pregunto com podem la classe treballadora deixar que la nostra atenció es fixi més en una comanda de medicaments que en les despeses multimilionàries dels grans empresaris? si han estat ells, els que ens han portat a aquesta situació i no l’avi que ha pres una o cinc caixes més de Paracetamol. Com podem estar tant cecs i indiferents per no veure que ens volen enganyar!

Per això com a persona d’esquerres continuaré defensant els nostres valors solidaris i la meva ideologia socialista que sempre ha treballat per construir una societat més justa i més igualitària.

Varen passar més de trenta minuts, la cua es va fer més llarga; el banc es va omplir de fragilitats humanes, de queixes silencioses, d’il•lusions ensorrades en uns moments on la bretxa entre pobres i rics cada vegada és més distant.


Badalona, 4 de setembre de 2012

AROMA SOCIALISTA