ACTE PÚBLIC ELECCIONS AUTONÒMIQUES S27

UNA PROPOSTA PEL PRESENT I EL FUTUR DE BDN

BADALONA

TEMPS DE MEMÒRIA

Temps de memòria,

El passat dissabte, dia 10 de gener, els/les socialistes de Badalona ens varem trobar a l’antiga fàbrica de l’Anís del Mono, magnífic edifici modernista, per un acte polític. A la trobada van participar Jordi Serra, candidat socialista a l’alcaldia de Badalona; Àlex Pastor, Primer Secretari dels socialistes a Badalona i, com a convidat varem comptar amb la presència de l’ex primer Lehendakari del País Basc, Patxi Lopez.

Dins la seva intervenció ell company Patxi López va parlar de la figura de Ramon Rubial, d’aquell torner basc, que va viure la revolució, la guerra, les carcels franquistes, l’exili interior, la resistència, que va ser senador, president dels Bascs, president del PSOE; persona que va personificar bé tots els nostres principis socialistes: l’esforç, la lleialtat, la fermesa, el compromís, la responsabilitat, la unitat. Va recordar que per a ell ser socialista era una forma de ser i de viure. Una forma de comprometre’s i de entregar-se, no a unes idees, sinó a la gent que necessita de la força transformadora d’aquestes idees per poder viure amb dignitat. Una referència ètica, moral, política i humana per tots els/les socialistes.

De prompte mentre l’escoltava parlar, dins les meves entranyes va aparèixer aquell hostaler inesperat, aquell que sota el títol d’emoció, va fer que brotés un sentiment, i llavors des d’algun lloc de la memòria van brollar les paraules del també company socialista Joan Reventós: “El socialisme, entre d’altres coses, és també un sentiment. Sense el sentiment que impulsa les persones, el socialisme no acaba del ser del tot”. I em vaig emocionar, perquè ara que vivim a la societat de l’oblit, recuperar del passat a una figura tan significativa com Ramon Rubial ho vaig trobar molt valuós, perquè parlar del passat és parlar de la nostra historia, de la nostra identitat.

Davant uns moments on la política està essent tan desacreditada cobra validesa treure de la memòria de Ramon Rubial allò que significava per a ell ser socialista; per a ell el socialisme era tant una passió com una dedicació viscudes amb una intensitat que sorgia de una forta rebel•lia davant les injustícies i les desigualtats socials. El socialisme i el sindicat dels treballadors anaven per a ell de la mà, i creia que allò que donava coherència al socialisme eren els valors que ho sustentaven: la igualtat i la llibertat, perquè deia que les tàctiques i les estratègies canvien amb el temps, i els valors romanen sempre; la llibertat que garanteixi l’alliberació de la pobresa, de la infermetat, de la ignorància, de la submissió d’uns homes a altres.

Per això els/les socialistes de Badalona sabem que la preparació intel•lectual és la millor defensa que existeix per preservar el futur, per a què una persona sigui lliure; per això pensem que l’educació de les persones és el projecte més gran que pot tenir la societat.

En un dels seus discursos a Francisco Largo Caballero li van preguntar que volia, i ell va respondre: República, República, República, si algú em preguntés què vull respondria: socialisme, socialisme, socialisme.

Badalona, 13 de gener de 2015

ASSEMBLEA OBERTA PSC DE BADALONA

LA CIUTAT SOCIALISTA

La ciutat socialista,

La ciutat socialista sorgeix com un tot on cap desig es perd, on les parets es pinten de roig i, els somnis oloren a roses. L’aroma, els núvols em porten un món on tot succeís molt de pressa, on les situacions es transformen contínuament i, els escenaris van canviant la seva pell a ritme accelerat. Un passat fidel i encaminat dóna pas a un present frenètic i desorientat; tot passa tan ràpid que podem plantejar-nos: què podem dir, què podem fer?

En aquests moments difícils és fa més necessari que mai el sentit de la unió, del sentiment, del lligam socialista per aturar que els governs de dretes continuïn amb el seu carnestoltes de divisions territorials, mentides i corrupcions; governs de dretes que volem arraconar-nos dins la nostra individualitat per fer desaparèixer de la ciutat el sentit de col·lectivitat, de grup, de participació, de lligam. Governs de dretes que volem negar-nos la  realitat, la paraula i la llibertat.

Sacsejats per un al·luvió de noticies desesperançadores, per una situació insostenible de pobresa i d’atur, les nostres forces restem minvades davant les lluminàries que volen debilitar la llum de la ideologia socialista. Ara més que mai necessitem treballar tots plegats, treballar per a què les polítiques socialistes reforcem el lligam entre el ciutadà i la política. Cal alçar ben alt les veus de tots els /les socialistes per no deixar que el roig socialista esdevingui en el record grogós d’una antiga fotografia del passat. Cal recordar, en qualsevol moment, en qualsevol espai i situació que el socialisme va ser la ideologia que va transformar la societat, que va construir la societat del benestar, que va construir ponts i va dissenyar projectes de futur, per a la classe treballadora. No podem deixar caure en el oblit que gràcies al socialisme varem poder anar a la universitat, accedir a una sanitat pública i gratuïta i, les persones grans van poder disposar de pensions no contributives; pensions que estan ajudant a sostenir l’esquelet social d’aquesta societat esquerdada.

Els/les socialistes de Badalona hem estat gent honesta i treballadora, que amb els nostres errors i els nostres encerts, hem estimat la nostra ciutat i hem treballat al llarg dels anys pel desenvolupament de la cultura, amb les entitats socials teixint un tamís divers i acolorit; hem treballat al llarg del temps per una Badalona educativa, sanitària i solidària, propera a les persones i per a les persones.

Queda mig any per poder fer un canvi a Badalona, un canvi que retorni a la ciutat l’associacionisme, el compromís, l’estimar, i voler construir entre tots, colze a colze, el carrer, el barri, la ciutat visible i encisadora, la ciutat socialista de Badalona.

Badalona, 8 de desembre de 2014

CONFESIONES XIII

CONFESIONES XIII




Le veo llegar despacio con una taza de café caliente y una sonrisa juguetona colgada en los labios. Hoy ha decidido henchirme de vida y de palabras: “ Y así a primera hora de una mañana calurosa de sábado llego al metro de Pep Ventura con dirección a Plaza Cataluña, allí hago traslado para coger la línea roja que me llevará hasta la estación de Just Oliveras. Salgo del metro, giro hacía la izquierda y bordeo el boulevard de la Farga hasta aparecer en el recinto donde tendrá lugar el Congreso Extraordinario de los Socialistas Catalanes, para elegir una nueva ejecutiva nacional y a su Primer Secretario.

El color azul del cielo cubre Hospitalet como un trozo de seda. Faltan diez minutos para las nueve de la mañana y busco al secretario de organización de Badalona para recoger la credencial como delegada al congreso. Los árboles mecen su ramaje mientras algunos militantes saborean un aromático café en los bares de alrededor del recinto. Encuentro a Rubén y me entrega la credencial, la cinta roja se me enreda entre las manos, la engancho en la tarjeta y cuelgo mi acreditación en el cuello. Veo llegar a Jaume Collboni acompañado de su elegante sonrisa, y al pasar por mi lado, nos saludamos. Me vuelvo y lo veo desaparecer junto a otros significativos militantes. Un nuevo aroma para un tiempo nuevo.

Los compañeros de Badalona entramos en la sala y el Primer Secretario de la Agrupación de Badalona Álex y el secretario de organización Rubén nos convocan a una reunió de delegación para informarnos de algunos de los temas del congreso. Después nos dirigimos hacía el lugar designado para la delegación de Badalona. El congreso transcurre en perfecta armonía, contamos con la presencia del recién elegido candidato a la Secretaria del PSOE, Pedro Sánchez y con Susana Díaz, la Presidenta de la Junta de Andalucía. Compartimos la alegría con los compañeros que formaran parte de la nueva ejecutiva nacional: Caterina Mieras, Aroa Arauzo y Jordi Serra, nuestro candidato a las próximas elecciones municipales de mayo del 2015.

Pero el momento estelar del Congreso es sin lugar a dudas el discurso de Miquel Iceta, nuestro nuevo Primer Secretario. Oigo entusiasmada su voz abriendo puertas, estrechando manos; hablando sin rodeos, con naturalidad y con humildad; sonriendo con gracia, con la fuerza que tienen los líderes que saben escuchar los latidos de su inteligencia y de su corazón. Su lenguaje es claro y directo, su palabra viva y locuaz; en su boca el recuerdo para todos los ausentes que plantaron el jardín de la ideología socialista y entre ellos una mención especial para el joven político, el amigo Xavier Soto. Al escuchar ese nombre se destapa el cajón de mis recuerdos. Y de pronto lo visualizo en una foto descolorida por el tiempo con su camisa de cuadros y sus pantalones de pana, su pelo revuelto y su enigmática peca. Y lo veo subido en la tarima de la sala d’actos del instituto Eugenio D’Ors compartiendo con los estudiantes su ideología socialista y su inquebrantable lucha por la justicia social. El joven político del instituto, del socialismo de la cercanía, del entusiasmo, de la pasión. Un joven lleno de ideas y de palabras; de palabras y sentimientos. Seguro que hoy Xavier Soto, aunque sin credencial, también se encuentra entre los asistentes.

Al final aplausos y ovaciones, esperanzas e ilusiones para el Socialismo Catalán: el de ayer, el de hoy, el de siempre!”



Badalona, 21 de julio de 2014