LA NUEVA LEGISLACIÓN DEL TRABAJO DOMÉSTICO REMUNERADO

A noche llegué a casa cansada, me quite los zapatos y me estiré en el sofá. Uf! Estaba muerta. No encendí el televisor. Un breve inventario del día me llevó a pensar en las ideas preconcebidas. Si, preconcebidas, ahora os explicaré el porque.

Ayer por la tarde en la agrupación del PSC de Badalona se realizó una conferencia sobre “La nueva legislación del trabajo domestico remunerado”; un acto organizado por las compañeras Reyes, Paquita y Araceli, desde las secretarias de economía y ocupación, y cohesión territorial.

Llegué ya comenzada la reunión, porque hay días que parecen que las cosas se enredan entre ellas dificultando un poco el horario establecido. Cuando llegué a la agrupación, calle Dos de Mayo n. 48 de Badalona, me encontré con la sala llena de asistentes, y al mirar la mesa de los ponentes, mis ojos se dieron de bruces con un joven que no tendría más de treinta y cinco años de edad, y por cierto, de buen parecer. Yo que me había anticipado pensando que seria un señor ya entradito en años, me quedé alegremente sorprendida, así que el aire joven del ponente y sus amplios conocimientos sobre el tema hicieron que la conferencia despertase un gran interés entre los que participamos. Ideas preconcebidas! Tal fue el interés despertado que cuando el Sr. Lluís Llerinos, (graduado social y jefe del área de servicios sociales del gabinete jurídico de la UGT de Cataluña) dio por terminada su conferencia, se abrió un agradable debate entre las asistentes y los componentes de la mesa, dudas, nuevos interrogantes y aclaraciones acabaron de enriquecer el diálogo compartido.

Me levanté del sofá para ir a preparar la cena y pensé que hay actos, conferencias, tertulias, realizados desde el afecto, con los que uno crece, con los uno amplía conocimientos, experiencias; palabras e ideas que pasaran a formar parte de nuestro sentir ideológico socialista.

Felicidades compañeras y compañeros de la Ejecutiva Local del PSC de Badalona!



PERE NAVARRO

“Hi ha alternatives.Catalunya té futur” (21/05/2012)

Intervenció Primer Secretari dels Socialistes de Catalunya Pere Navarro al col•loqui Barcelona Tribuna a l’Hotel Palace de Barcelona:

Bona tarda amigues i amics.

En primer lloc agrair la invitació a Barcelona Tribuna. Agrair també la intervenció de José Antich, que m’ha estimulat. Podria fer dues o tres conferències més perquè les preguntes, que no són fàcils, mereixen respostes molt importants pels socialistes i pel nostre país, que és a qui ens devem.

Vull començar la meva intervenció amb una frase que vaig escoltar la setmana passada: “Catalunya pot acabar com Grècia”. Aquesta frase la va dir el portaveu del Govern de Catalunya fa una setmana. I em va fer reflexionar. Per dues coses:

Dóna la sensació que es vol col•locar un escenari de por per tal que la gent visqui amb incertesa i inseguretat, per poder aplicar polítiques molt dures de retallades als serveis públics i als drets dels ciutadans i ciutadanes.

D’altra banda, em feia pensar sobre què significa pel que fa a la confiança en Catalunya.

Imaginava un observador interior o exterior, veient el portaveu del Govern dient “això pot acabar com Grècia”. És evident que el missatge és justament el contrari al de la confiança, que és una de les qüestions que necessitem de forma molt especial.

Aquesta és la primera paraula clau: confiança. En aquesta crisi hi ha una qüestió molt important: la confiança en nosaltres mateixos i en el país. Si no la tenim, difícilment podrem expressar-la a les persones que esperen respostes de nosaltres per superar aquest moment tan difícil.

Som una potència molt important pel que fa a biomedicina, agroalimentació, turisme. Hem de creure en Catalunya i en els catalans i catalanes i despertar aquesta confiança.

Nosaltres, des del PSC, sabem que el Govern no ho té fàcil. Hem governat fa relativament poc, fa 16 mesos. A Espanya fa menys. I governem, encara, a alguns ajuntaments. I sabem que en la situació tan greu com la que tenim no és fàcil governar.

Quan fem peticions i parlem amb el Govern, sabem què estem proposant. Sabem que no podem canviar de manera radical les polítiques del Govern, que no podem transformar i capgirar com un mitjó les polítiques econòmiques, els pressupostos i les actuacions del Govern.

Sóc partidari de l’austeritat ben entesa i de la gestió responsable dels recursos públics. I és una qüestió que defensarem sempre. Des de la dreta i des de l’esquerra, des de totes les forces polítiques . També sóc partidari de fer polítiques de creixement. Responsables. I fer discursos, també, de creixement.

Com un discurs d’esperança, que és el que necessita la nostra gent.

Esperança i també donar-nos eines per sortir de la crisi.

Vaig estar a Brussel•les la setmana passada. Insistim que les respostes necessàriament han de venir d’Europa. Hi vaig anar, em vaig entrevistar amb Joaquín Almunia, que és comissari de la competència i vicepresident de la comissió. Vaig tenir ocasió d’entrevistar-me novament amb Martin Schultz, president del Parlament Europeu. Amb el director d’Eurocities, i amb responsables tècnics catalans de primeríssim nivell que tenim a Brussel•les treballant. També vaig parlar amb responsables d’entitats juvenils.

Mentre hi érem, el President Mas, durant dues hores parlava de retallades. Només de retallades, i ni un minut de creixement, ni de polítiques fiscals. I aquest és un element per la reflexió i també per la proposta. No podem capgirar tot, però sí propostes possibles i que es poden adoptar ja per aconseguir aquest creixement.

La fiscalitat: en els diferents nivells hi haurà propostes fiscals que depenen d’Europa, altres del Govern d’Espanya i altres que la Generalitat pot aplicar avui de manera immediata. Per citar exemples: l’impost a les grans fortunes o la taxa per les transaccions financeres. Schultz ens deia que si apliquéssim taxa del 0’05 per cent a les transaccions a Europa hi hauria uns ingressos de 50.000 milions d’euros. Calculat a l’engròs per Espanya 5.000 milions. O el famós impost de successions que es va retirar i serien recursos que ens podrien ajudar a tirar endavant polítiques de creixement econòmic.

Però mirin: hem de gravar qui més té. És evident, i és una política fiscal progressiva que nosaltres sempre hem defensat. Però en aquest moment cal fer polítiques fiscals també exemplaritzants. Hem de gravar l’economia especulativa irresponsable. I polítiques fiscals i exemplificants. Per exemple: gravar la compra i venda d’accions en un mateix dia. No hi ha cap entitat que compri i vengui accions en un mateix dia que estigui treballant en l’economia productiva ni d’aquest país ni d’aquest continent. Són operacions clarament especulatives. Cal que aquestes operacions produeixin un benefici públic i proposem gravar-les.

Volem criticar de manera clara i frontal l’amnistia fiscal per dues raons: perquè deixem de recaptar uns diners als que la comunitat té dret i pel missatge que s’està donant. Totes aquelles persones o entitats que han tingut beneficis que no han declarat, que no sabem com han estat, se’ls està donant el missatge de que “si vostè defrauda al final del camí li sortirà barat des del punt de vista social i econòmic”.

Hem demanat la compareixença al Parlament de Catalunya dels responsables de les entitats catalanes que formaven part de Bankia. Amb sentit exemplificant, perquè quan estem veient que hi ha tanta població que pateix tant, que tantes persones perden l’esperança i que estan en l’exclusió social i tanta gent gran que amb les seves pensions han de mantenir a dues i tres generacions de la pròpia família perquè han quedat en atur i sense casa. Quan veiem tot això i veu que qui és responsable d’enfonsar entitats financeres que després s’han de rescatar… Defenso el rescat perquè no podem deixar que l’estructura financera del país caigui. Però quan la gent veu que hem de pagar entre tots, amb els nostres impostos, la mala gestió d’aquestes persones que surten en condicions immorals des del punt de vista econòmic, almenys el que han de fer és donar explicacions on hi ha la sobirania popular, que és el Parlament de Catalunya.

Per tant més ingressos i conductes exemplars, responsable i productives.

En la reunió que vaig tenir amb el President Mas, a finals d’abril, li vaig proposar això: més ingressos. Però també vaig proposar 3 plans de xoc que avui necessita el país ràpidament.

Un que té a veure amb la pobresa, abans els parlava de l’exclusió social, hi ha moltes persones que avui necessiten respostes, que vull tenen necessitats molt greus, que avui comencem a tenir problemes fins i tot alimentaris, sobretot de la població infantil, i estan esperant que els responsables públics, estan esperant també que el Govern de la Generalitat faci accions que solucionin aquests problemes. O que almenys ens expliqui una línia de solució d’aquests problemes.

La segona qüestió, un pla de xoc per l’ocupació juvenil. Un país que té més del 50 per cent dels seus joves aturats, un país en el qual tota una generació que hauria de ser una locomotora des del punt de vista econòmic però també de les energies, des del punt de vista de la participació, des del punt de vista del canvi, des del punt de vista de les ganes de tirar endavant el país, no és un país que tingui un gran futur. I per tant, el primer que hem de fer és donar oportunitats a la gent jove. Donar-los un futur, donar-los una expectativa de futur.

I la tercera qüestió, impuls econòmic. Bé, ara tothom parla d’impuls econòmic, nosaltres ja ho fèiem des del principi i tenim documents en els quals plantejàvem això, però també volem algun senyal amb l’impuls econòmic. Per exemple, ajuts a les petites i mitjanes empreses, que puguin tenir un accés més fàcil al crèdit, que puguin tenir un accés més fàcil a la innovació, i que puguin tenir un accés més fàcil a la internacionalització. Avui el futur passa per tenir crèdit, passa per innovar i passa per internacionalitzar-se.

En resum, transmetre por, inseguretat, poca confiança, en el país; retallar i no donar alternatives de creixement no ens traurà de la crisi.

Mirin, abans parlàvem d’Europa i abans parlàvem d’aquesta trobada. Jo soc radicalment europeista. Europa és una història d’èxits. L’Europa de la segona meitat del segle XX és una resposta a l’Europa de la primera meitat del segle XX. És aquella Europa que neix, la de la segona meitat, desitjant la pau, que neix desitjant la cooperació, que neix desitjant ser una única comunitat i ser una comunitat de progrés i ser també una comunitat de solidaritat. Però això, avui, està en perill. “Les dretes gestionen millor les crisis”, aquest és un axioma que està situat a l’imaginari públic. Jo crec que les dretes el que fan és arribar als governs gràcies a les crisis. A finals dels anys 70 vam tenir una crisi del petroli molt forta. Potser va ser la primera gran crisi de la darrera part del segle XX. I va ser justament en aquell moment quan Margaret Tatcher a Anglaterra i Ronald Reagan als Estats Units arriben al poder. I aquesta hegemonia anglosaxona el que fa és col•locar a l’escenari polític i econòmic mundial tota una sèrie de mesures de privatitzacions i desregulacions. En aquell moment a Europa, aquest esperit europeu de col•laboració no era prou potent, però a poc a poc es va enfortint. La caiguda del mur de Berlín l’any 1989, crec que afavoreix aquest enfortiment d’Europa, desapareixen aquells dos grans blocs, i la idea d’una gran Europa, d’una Europa forta, amb tots els seus membres, agafa força.

La construcció europea, a poc a poc, originada per un govern alemany de centredreta de Helmut Kohl i amb Miterrand a França, aquella idea d’Europa és la idea que genera aquella moneda única, que genera polítiques comunitàries, que genera en definitiva polítiques que tenen a veure amb el que en diem estat del benestar. i no tot es va fer bé, és evident que s’haurien d’haver impulsat més aquesta unió econòmica, aquesta autoritat econòmica, s’hauria d’haver impulsat més i de manera més valenta aquesta unió política. I ens trobem avui amb un escenari en què el món, i especialment Europa, està situada en un nou tipus de guerra. Que és la guerra dels mercats, l’especulació dels mercats. Quan dic Mercats no vull criticar l’existència dels mercats. Vivim en una societat de lliure mercat. És una societat en la que creiem. En les regulacions per part dels poders democràtics legalment establerts. Però el mercat des del punt de vista especulatiu és el que avui està atacant d’una manera molt clara la viabilitat d’Europa i del món.

Per tant, aquesta és una batalla, és una guerra que s’està desenvolupant ara sense els controls democràtics suficients. I la crisi, a més, ens ha empobrit, i no només econòmicament, sinó que ens ha empobrit des del punt de vista dels valors. Abans els parlava de desesperança, d’una posició gairebé depressiva per a la població, ens ha tret les ganes de lluitar, ens ha tret les ganes de progressar. I evidentment l’estat del benestar, tal i com l’hem entès, està en perill. Està en perill per aquestes retallades que es fan no només amb la intenció que hi hagi estalvis sinó amb una visió del que és la societat en el qual l’important és estimular allò privat i fer cada vegada més petit allò públic.

Els parlava d’Europa i torno a Europa. Vam tenir una reunió molt interessant amb aquestes persones, alts tècnics de la Comissió Europa. I ens dèiem mútuament: Europa, encara que no ens agradi en aquest moment, com a idea funciona, ha de funcionar, encara que a vegades es vegi lluny de les nostres vides. Aquest any es commemoren els 25 anys del programa Erasmus, aquell programa en el qual els estudiants europeus s’intercanvien, agafen coneixements però també coneixen quina és la realitat europea. Han passat 3 milions de persones per aquest programa Erasmus al llarg d’aquests 25 anys. Aquesta és una idea d’Europa en què creiem. Perquè a Europa no hi ha recursos, o hi ha pocs recursos i per tant és més important el que sabem que el que tenim. I això és especialment destacable a Europa. Per nosaltres és important tornar a impulsar el concepte d’Eurorregió. Va ser un concepte, el d’Eurorregió, que va tenir la seva època, vam explorar col•laboracions amb d’altres regions, del sud de França especialment, però també a nivell d’Espanya. I per tant la idea d’Eurorregió l’hem de continuar treballant, hem de continuar treballant el Corredor Mediterrani, l’aeroport del Prat, aquest concurs que va desaparèixer i que havia de convertir l’aeroport del Prat en un aeroport realment competitiu enfront del de Madrid, i treballar els ports. Encara hem de treballar molt el transport de mercaderies. A Espanya, el transport de mercaderies en ferrocarril és el quatre per cent del total i en canvi tenim més AVE, més autopistes i més aeroports regionals que Alemanya. Per tant, el transport de mercaderies és important.

Però a part de la planificació, a part de les infraestructures, hem de saber què fem. I el que hem de fer, sobretot, el que ens diuen des d’Europa, des d’aquestes idees, és cert: investigació lligada bàsicament a la creació de llocs de treball. En els propers anys, del 2013 al 2020, hi ha previst invertir 80.000 milions d’euros en precisament en recerca, en excel•lència científica, en lideratge industrial. I això vol dir suport a les petites i mitjanes empreses, una proposta que nosaltres també hem fet aquí, i que té a veure amb els reptes de la societat relacionals amb la salut, amb l’alimentació, amb l’agricultura, que té a veure amb l’altre gran crisi que no es veu però que existeix: la crisi energètica, la crisi relacionada amb el canvi climàtic, buscar energies netes, i d’altres propostes sobre cohesió social, espai mediterrani, etc.

Malauradament, aquestes idees, aquestes propostes, aquest discurs d’un altre món, d’una altra Europa, no el sentim ni a Espanya ni a Catalunya. No hi ha projecte, hi ha paràlisi i falta de coratge. Es comparteix un model social i econòmic, que és el que els comentava que afavoreix allò privat, redueix allò públic i elimina drets. La crisi ha servit d’excusa ideal per impulsar aquest projecte. Mirin. Totes les polítiques van justament en sentit contrari. Si parlem de formació, hem de recordar darrerament la taxa d’aquests 360 euros que la consellera d’Ensenyament que diu que qualsevol família hi pot accedir. Sospito que no és així, que serà un problema gravíssim perquè segurament serà una barrera infranquejable perquè molts nois i noies del nostre país no puguin continuar els seus estudis.

Però quan parlem de recerca, quan parlem de cohesió social, quan parlem de tot això veiem que les línies són justament les contràries. Dos objectius destacables del nou govern d’Artur Mas. El primer era reduir l’atur a la meitat. L’atur no s’ha reduït sinó que ha crescut de manera considerable al nostre paios. El segon era rebaixar el dèficit. Amb totes les polítiques de retallades, si volen d’estalvi, de l’any 2011 no s’ha rebaixat el dèficit més que en el darrer any de govern presidit per José Montilla. En aquest escenari apareix la fórmula màgica que ens ho ha d’arreglar tot: el acte fiscal, més diners.

Des del punt de vista del discurs d’un govern, permetin que digui, que és pobre si no va acompanyat de tot allò altre: creixement, cohesió, recerca i investigació. Per un govern demanar més diners és fàcil i, per tant, per nosaltres el pacte fiscal és un discurs que s’ha de fer, un debat que s’ha de fer però que és buit sinó va acompanyat d’allò altre. Hi ha una qüestió prèvia que no és menor: volem estar dins o fora d’Espanya? Aquesta és una qüestió prioritària quan volem parlar de pacte fiscal. El pacte fiscal ha de ser una excusa pel xoc, per separar-nos d’Espanya? O ha de ser una oportunitat per millorar el finançament de Catalunya? El discurs separador, des del meu punt de vista, és poc valent, és de mirada curta. Per progressar, hem de lidera Espanya i Europa i això, els hi asseguro, no s’aconsegueix amenaçant cada minut, cada segon, cada hora, cada dia amb marxar donant un cop de porta. O el que és pitjor, incitant al trencament del principi de legalitat. La primera obligació dels governs és donar confiança i la primera obligació dels governs és defensar aquest principi de legalitat. És comprensible que en moments de crisi puguem dir “nosaltres sols”, “els de fora ens maltracten”, però aquests “nosaltres sols” és cada cop un “nosaltres sols” més petits i cada cop més pobres. Abans els deia que les respostes estan a Europa.

Efectivament, les respostes estan a Europa i hem de ser valents i sortir a fora. Aquí hi haurà moltes persones relacionades amb el món de l’empresa que ho entendran perfectament. Tancant-nos en nosaltres mateixos, no solucionem els problemes. Dir que més enllà no ens estimen, no soluciona els problemes. Hem de sortir. A fora fa fred, moltes vegades fa fred i ara més, però hem de sortir. Perquè si no sortim, no creixem. Si no sortim i confiem en nosaltres mateixos, no donem confiança en els altres. Per tant, cal coratge per defensar el què es nostre i força i valentia per liderar.

El pacte fiscal, malgrat tot. El model vigent ha estat un pas endavant molt important. Tothom ho reconeix. Quin ha estat el problema d’aquest model? El problema és que els governs d’Espanya, el govern del PP i el del PSOE també si volen, no han complert alguns dels seus compromisos. Això ha causat desconfiança. El que hem de fer nosaltres és que es compleixin aquests compromisos i fer un altre model que no permeti aquesta desconfiança. És el mateix que ens passa amb els ajuntaments. Els governs actuen més com a governs que com a partits a vegades. Als ajuntaments, permetin-me que em posi el barret d’alcalde, la Generalitat ens deu molts diners perquè és qui té la caixa del què fa aquest tipus de finançament de molts convenis.

No estem davant d’una situació de competències, no estem davant d’una situació de partits, sinó d’una situació greu que hem de resoldre i d’una situació que requereix que col•loquem uns escenaris que siguin lo suficientment clars per a que no es produeixin aquestes situacions. Per tant, volem solucionar això. Volem un pacte fiscal ambiciós, just i possible. Volem la clau de la caixa: un consorci del 50% amb presidència catalana, i per tant davant del dubte amb vot de qualitat per part de la presidència (per tant saber exactament que és el què s’ingressa i com s’administra). Volem ajustar la solidaritat: en comptes de que el 75% dels recursos vagi a la caixa comuna, que progressivament només hi vagin el 50%. Volem també l’equiparació progressiva amb d’altres models que si situen en l’estat espanyol. Volem també, si cal, un model propi per a Catalunya. I amb aquest model volem primer, un pacte amb els principals partits – CiU i PSC -, i sobretot volem un pacte, un acord amb els altres partits. Hem d’aconseguir anar junts a negociar aquest pacte fiscal amb el govern d’Espanya. Un govern d’Espanya que, com saben, no és molt sensible amb la situació de les CCAA. Però com més junts anem, més força tindrem i millor resultats podrem extreure. Per finalitzar.

La cimera que ha convocat el president Mas. Va ser una de les propostes que li vaig fer en la reunió que vam tenir a finals d’abril. Va ser una proposta comentada, fins i tot irònicament en la seva compareixença de premsa per part del portaveu del govern. Ara resulta que és un instrument que ens pot ajudar. Estic d’acord que hem de fer una cimera, però no només els partits polítics sinó també les entitats econòmiques i socials. Una cimera on no només parlem de pacte fiscal sinó també de polítiques de creixement i fiscalitat. Dissabte, els G8 es van reunir i en les seves conclusions parlaven justament d’això. Fins i tot el G8. Per tant, en aquesta cimera que ens proposa, ara sí, el president Mas hauria de servir per posar sobre la taula tots els problemes que té el país, però també totes les potencialitats. Les necessitats econòmiques, evident; la millora del finançament per a Catalunya, evident; però també moltes altres qüestions que és imprescindible que puguem parlar. Calen respostes avui mateix. Totes aquelles persones que els hi comentava que estan a l’atur, que estan en aquesta desesperança, que estan en aquest situació tant difícil, no poden esperar a que hi hagi en el futur una situació d’una Catalunya ideal amb un gran finançament, amb uns grans recursos que es repartiran de manera homogènia per tota la població. Les respostes són avui i l’obligació dels responsables polítics, socials i econòmics d’aquest país és donar respostes avui, i no crear espais ni per demà ni per demà passar ni per l’any que ve.

Donar respostes avui que és el que ens demana i exigeix i és la nostra obligació per la població. Per tant, hi ha alternatives. Una fiscalitat mes justa, creixement, creació de llocs de treball, gestió responsable, confiança. I acabaré com he començat.

Catalunya pot acabar com Grècia? Rotundament no. Catalunya el que necessita és un Govern que confiï en la seva gent, en les seves capacitats i en el seu futur, i que confiï especialment en els recursos que tenim i que podrem tenir en el futur. Sincerament, jo hi confio en tot això.

Moltes gràcies.

BADALONA SOCIALISTA

LLUNA ILLUSTRADA

Dissimulada lluna, obscura nit de març,
el camí actual de l’esquerra
creua boscos d’escepticisme i d’incredulitat.

Aixequem una idea,
pengem cartells federals i
pintem parets amb drets laborals.

Des de la plaça veig
la imatge d’una dona
i el seu semblant de justícia i d’igualtat
mostra l’empenta i la valentia
de tots els esforços feministes.

Miro al meu voltant
com camina la ideologia socialista,
afanyosa i treballadora
segura i decidida
cap l’esperança d’un futur millor.

I sento una esgarrifança interior
que balla a les meves entranyes.
Aquesta nit quan el rellotge marqui les dotze,
un cel ple d’esteles titil•lants
mostrarà la lluna il•lustrada
amb joies brillants d’ètica i d’humanitat.
I caminarà elegant per la senda de la igualtat,
del coneixement i la imaginació,
de la ciència i l’educació,
de la fraternitat i la solidaritat,
de la tolerància i la llibertat.

I un socialisme romàntic
renaixerà ferm
de les cendres calumniadores
que volen amagar les paraules
de la lluita treballadora.

Badalona, 27 de març de 2012

ESCOLAHIVERPSCTARRAGONA

Alguns apunts de l’Escola d’Hivern celebrada a Tarragona el passat cap de setmana dies 17 i 18 de març de 2012

Francesc Vallés: Director Escola Hivern
- Societat individualista, egoista.
- Gent allunyada d’allò públic.
- Necessitat estratègia política.
- La gent buscarà un refugi; un refugi en la gent de l’esquerra quan la gent vegi com la crisi i les polítiques neoliberals estan afectant els serveis públics.

Dani Fernández: Secretari Organització PSC
- Europa: projecte polític compartit socialdemocràcia.
- Homes i dones lliures.
- Socialisme-societat-solidaritat.
- Socialisme Europeu.
- Un euro per recepta medica a partir de juny: PSC en contra de la mesura. Mesura injusta, ineficaç i inútil.
- Grup socialista parlament, presenta moció prioritzar la despesa social, augmentar altres imposta com l’impost begudes alcohòliques, impost de successió.
- L’humanisme forma part de la nostra tradició. Erasmo de Rotterdam. Primer humanista, el primer que va parlar d’un estat unit d’Europa, sobre una cultura comuna. Projecte compartit. Renaixement d’Europa i del Socialisme.

ÈTICA I VALORS SOCIALISTES PER A LA NOVA REALITAT:

Carles Martí:
- Aristòtil. S’ha de començar pel principi, en els fonaments i la teoria.
- Nova realitat: individualitat: identitat única i intransferible. L’individu no es contraposa al grup.
- La política entesa com allò que és compartit, la llengua, la cultura, els valors.
- Repensar els nostres valors a la llum d’aquest principi.

Joan Manuel del Pozo:
- Acte polític i acte ètic. Ètica i política unides. Ningú individualment pot ser feliç en una comunitat infeliç.
- Idea nova realitat. La realitat sempre és vella, allò que és nou és allò que li està passant.
- Realitat: situació de crisi extraordinària; crisi de números. Crisi econòmic – financera.
- Moviment inestable, seguretat: crisi cultural, política democràtica.
- Diagnòstic: democràcia tocada, interferida per la brutalitat de la crisi econòmica i financera, que genera un sentiment de desconfiança en els ciutadans.
- Vincle ètic: compromís no escrit entre els ciutadans. Acord entre regles bàsiques i valors democràtics.
- Agenda oculta: s’està intentant desmantellar l’estat de benestar.
- Valors socialistes: condició essencial per a la salut democràtica. Sóc socialista a fuer de ser democràtic.
- Dos valors fonamentals: llibertat i igualtat.
- El socialisme comença en la plenitud democràtica.
- Vincle ètic- comportament mateix. Donar legitimitat al poder democràtic. Adhesió valors, regles justes de comportament democràtic.
- Romano Prodi: una democràcia ha de mirar a llarg termini. Un projecte de llarg abast.
- A la democràcia li fa mal el comportament segregari això debilitat la legitimat democràtica.
- Assumir les expressions del bé comú. Al costat del nostre projecte poden haver altres projectes.
- Legitimar la proximitat. Centralitat del valor de les persones, les singularitat socials tenen un valor significatiu. Baixar de les institucions.
- Actualment: reducció de l’espai públic democràtic. Els humans són per naturalesa conflictius, però hem de passar del conflicte al debat.
- Espai públic democràtic: poder avançar en la diferència.
- Necessitem sentit: donar de sentit l’acció que fem en l’exercici democràtic.
- A vegades passem de la participació informada i fem una consulta ornamental.
- A vegades passem del discurs polític a la imatge. Mai la imatge pot substituir el discurs.
- Passem de la representació legitimada a la representació mecanitzada. Qualitat de la representació, ser representatius.
- A vegades la informació es torna propaganda.
- Els ciutadans també estan compromesos amb la democràcia. “ La democràcia arriba com un clam ètic per a les persones que volem viure en llibertat”.
- El ciutadà no ha de ser un client i, ell que es cregui això caurà en la trampa del capitalisme neoliberal.
- Els ciutadans han de passar d’una llibertat de consum a una llibertat ètica de compromís.

Manuel Cruz:
- Com afecta la crisi a l’individu i a la col•lectivitat.
- Estem vivint allò que Gramsci hauria anomenat hegemonia conservadora, cultura, política, ideològica. (El terme hegemonia deriva del grec eghesthai, que significa "conduir", "ser guia", "ser cap"; o potser del verb eghemoneno, que significa "guiar", "precedir", "conduir", i del qual deriva "estar al davant", "comandar", "governar". Per eghemonia l’antic grec entenia la direcció suprema de l’exèrcit. Es tracta dons d’un terme militar. Egemone era el conductor, el guia i també el comandant de l’exèrcit. En el temps de la guerra del Peloponesi, es va parlar de la ciutat hegemònica, a propòsit de la ciutat que dirigia l’aliança de les ciutats gregues en lluita entre elles.
- Les idees conservadores estan guanyant terreny en un sentit las; és una ideologia cada vegada més estesa. Gent treballadora utilitza els arguments dels enemics de classe que es deia abans.
- La forma en la que es va estendre la critica a les organitzacions sindicals, el topic que es deia de què es desentén dels parats... Arguments que han anat debilitant als sindicals; o la critica als funcionaris, quan el gros dels funcionaris són els mestres, la sanitat; critica que a qui més perjudica és als propis treballadors. Els ciutadans vinculen uns arguments que van encontre dels seus propis drets.
- Extensió d’un discurs, desfavorits, sectors barallant-se entre si, en uns moments en els que la bretxa entre rics i pobres és més gran.
- Individualisme fosc, ombrívol, el pur campi qui pugui. Monades d’éssers que semblen que no necessiten res.
- Els desfavorits no tenen més forma de millora que a través de la política.
- Reivindicar la política perquè és la única eina de la que disposen els sectors més desfavorits.
- S’està movent quelcom molt inquietant ASIA: experiment que ens deuria preocupar moltísim. Model de capitalisme eficient no pels ciutadans. Model que es podria contagiar. Absència de valors democràtics en Xina.
- El tema dels valors li preocupa perquè el genera perplexitats. Quasi tots els valors són els valors de sempre.
- Els valors tenen a veure amb els problemes que es pretenen il•luminar i des de la perspectiva que es pretén resoldre.
- La responsabilitat com a valor modern. Terme de finals de segle XVIII principis XIX. Deuria ser un valor significatiu, valor més potent que el valor d’exemplaritat.
- Hem de respondre davant qualsevol dany, davant qualsevol dolor, davant qualsevol queixa. El dolor, el patiment de la gent ha de ser reparat independentment de quin sigui el seu origen.
- Allò que dóna sentit a la lluita ideològica és que no hi ha una línia de demarcació tan clara, per exemple tema de l’avortament utilitzat per la dreta sota el concepte de responsabilitat.
- L’esquerra deuria dedicar esforços a veure que el nostre adversari polític està utilitzant el nostre discurs. Cert reforçament en aquest sentit. Discurs polític de l’esquerra. Definir la nostra especificitat.
- Si quan llegeixen un text apareix la paraula responsabilitat, mirin si en el text apareixen els desafavorits, la gent que ho està passant mal.

Àngel Gabilondo:
- Necessitem forces i raons.
- Per què sabem que som socialistes?
- Hem de recordar-nos de la gent que està mal: joves, aturats, la gent que pateix. Ens importen els que estan allà fora, ells deuen saber que va per ells, sinó que deuen pensar: -que ens reunim en aquí (Escola Hivern - Tarragona) per les nostres coses i no per a solucionar els seus problemes.
- Socialista: un és socialista perquè el commouen els altres, els desafavorits, les persones que no viuen en igualtat, i com a socialistes ens importa tota la gent, tota la societat; els altres ens importen i creiem en les polítiques públiques, en l’estat de benestar, en les accions i en les decisions que són imprescindibles prendre per viure en igualtat.
- Fa falta igualtat d’oportunitats i per això fa falta polítiques públiques.
- La casa del socialisme és la humanitat, formada pels que ja no estan i per aquells que no han vingut encara.
- Jo no em sentiré del tot lliure, fins que tots els homes i dones siguin lliures.
- Cap mal aliè m’és indiferent.
- La por és el valor burgès per excel•lència.
- Un socialista reivindica la necessitat d’amistat i de comunicació.
- Excloure a algú del coneixement és la major de les exclusions. No excloure als demés de la paraula.
- És un gest socialista deixar parlar, espai per a la paraula.
- Com a socialistes no hem de perdre les conviccions, els principis, els valors.
- Espanya és un país impermeable pels valors il•lustrats: fraternitat, ciència, creació, llibertat, valors determinants per al concepte de progrés.
- Universalització de les oportunitats, de la igualtat.
- Europa de la cultura, de l’educació, del coneixement, de les ciutats, de les universitats, i es va crear l’Europa de l’economia, de les finances. No ens agrada l’economia que no porti al seu cor l’EDUCACIÓ.
- No es pot ser socialista sense una visió internacional. Discurs modernització, creació d’espais comuns i col•lectius.
- Hem de combatre l’individualisme i l’egoisme, acceptant que cada ésser humà és singular i irrepetible.
- On hi ha un ciutadà aquí està la ciutat, on hi ha un socialista, aquí està el socialisme.
- Els enemics del socialisme són els idiotes i els esclaus. Els idiotes no tenen ninguna sensibilitat pels assumptes socials i públics; els esclaus manquen de comunitat, allunyat de la comunitat.
- Socialistes: defensa d’allò polític, d’allò públic, d’allò comú.
- El valor de l’austeritat, que no ens robin les paraules.
- Treure de les persones allò millor de si mateixes. Creiem en la proximitat, una societat que incorpora la diversitat, la llibertat del concepte d’entendre la família en el seu sentit més ampli, l’autonomia personal... Nosaltres, el col•lectiu. Convivència integradora. La comunitat educativa. El laïcisme. El valor del compromís i el progrés en l’educació.
- Allò públic no vol dir gratis, allò públic no vol dir que és l’estat, allò públic és de tots/es.
- Reivindicació de l’ètica davant la moral. Ethos: significa lludriguera. Generar espais de llibertat i espais de justícia.
- Necessitem institucions forts i justes. Institucions més participatives, més obertes.
- Concepte vàlua. Valent. Valor per defendre les teves pròpies Idees i valor per entendre les idees dels altres.
- Ser més valents.
- Manca commoure’ns. Programa polític del socialisme: compartir emocions que neixen dels bons motius: moure, motivar, emocionar, mobilitzar. Motius –accions. Vincular emocions amb les accions: mobilització.
- La papallona està a les teves mans, de tu depèn que visqui o mori. La democràcia està a les nostres mans, de nosaltres depèn que visqui o mori.

BADALONA

नो अ ला रेफोर्मा LABORAL

NO A LA REFORMA LABORAL

Posicionament del PSC sobre la Reforma laboral anunciada pel govern del PP.

El consell de ministres va aprovar divendres el Reial Decret Llei de mesures urgents per a la Reforma del Mercat Laboral. Una reforma de la qual no s’havien donat gaires detalls, tot i que el ministre De Guindos la qualificava “d’extremadament agressiva” i de la qual el president Rajoy n’augurava una “vaga general”.
Aquella mateixa tarda, Jaume Collboni afirmava que la reforma laboral era tan dura i agressiva com s'esperava. Una reforma “regressiva” el que fa és “implementar les tesis més neoliberals del Govern del PP” i fer contents “els sectors més neoliberals que en aquets moments predominen a la Unió Europea”.
Les claus de la reforma són:
• Acomiadar serà ara més fàcil i econòmic.
• o El nou contracte indefinit per a emprenedors permet l’acomiadament lliure i gratuït durant el primer any de prova.
• o La indemnització per acomiadament improcedent passa de 45 a 33 dies per any i amb un màxim de 24 mensualitats.
• o S’amplien els supòsits objectius per l’acomiadament procedent (20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats) i les empreses només hauran de demostrar 3 trimestres seguits de caiguda d’ingressos o ventes, al marge dels beneficis obtinguts.
Pere Navarro afegeix en aquest sentit que el Govern del PP creu erròniament que s’ha d’abaratir l’acomiadament, quan el més difícil es contractar la gent. S’han de fer reformes per fer créixer les activitats econòmiques i facilitar la contractació".
• Es limiten també els drets dels treballadors en tant que les empreses podran modificar les funcions, els horaris i els salaris del treballador en funció de les seves necessitats.
• Els sindicats perden capacitat negociadora.
• o Tindrà prioritat el conveni d’empresa davant del sectorial i es facilita a les empreses la possibilitat de no aplicar el conveni
• o No caldrà una autorització de l’administració per a dur a terme un Expedient de Regulació d’Ocupació i només es podrà recórrer a la justícia en casos de vulneració de drets fonamentals.
• o L’acord a què van arribar fa unes setmanes els agents socials, on es van acordar les regles del joc a partir de la flexibilitat pactada, queda en paper mullat.
• S’aprofundeix en el desmantellament del sector públic. Es podrà posar en marxa un ERO quan els ens, organismes i entitats públiques justifiquin 9 mesos continuats de pèrdues.
• Es fomenta la discriminació en la contractació de joves i aturats de llarga durada amb les prestacions per atur més elevades, ja que l’empresa obté la deducció fiscal del 50% de l’atur generat durant el primer any.
Aquesta reforma:
• - Significa, tal i com qualifica Pere Navarro, una ruptura laboral que desequilibra la balança en favor dels empresaris.
• - No servirà per estimular la contractació, ni per crear ocupació ni per reactivar l’economia.
• - Corre el risc d’un acomiadament massiu dels vells contractes per incorporar-los sota la legislació vigent.
• - És un greu cop als drets laborals i està molt allunyada del consens social.
• - És regressiva i no dóna resposta a les exigències de les patronals.
Nosaltres defensem un model productiu basat en la innovació i la competència pel valor afegit. Només amb diàleg social i reformes equilibrades podem sortir de la crisi. Defensem polítiques que garanteixin el manteniment de l’estat del benestar, generin ocupació i reactivin la nostra economia.
Podeu consultar l'argumentari que hem preparat sobre la reforma.
CiU dóna la benvinguda a una reforma que va en contra dels treballadors i les treballadores de Catalunya i crearà més atur. Mentre Duran Lleida qualifica la reforma de ben orientada i defensa que calia trencar amb la rigidesa de la legislació laboral, el president Mas assegura que aquesta reforma era necessària i s’havia de fer. Ni els pressupostos a Catalunya, que CiU ha pactat amb el PP, ni la reforma laboral, que el PP pactarà amb CiU, ens ajudaran a sortir de la crisi perquè no contemplen cap mesura de reactivació econòmica i només pensen en satisfer les exigències d’uns quants. Dani Fernàndez ressalta la capacitat de CiU de fer una discussió abraonada sobre independentisme i en el dia a dia estar sotmesa al PP, com hem vist amb la reforma laboral”.