JOAQUIM JOU FONOLLÀ

Joaquim Jou i Fonollà, “Roque”

Neix a Badalona el 13 de febrer de 1917, en el si d’una família obrera. Molt jove encara, comença a treballar com a aprenent d’un forn, però troba una feina que el satisfà més i que marcarà la seva vida laboral: les arts gràfiques. Jou es dedica professionalment a la publicitat tota la vida.

El 1933 comença a militar en la lluita obrera i sindical, associant-se al Centre Cultural Social de Badalona i contribuint a l’organització de les Joventuts Llibertàries. L’any 1934, amb 17 anys, participa en un atac d’insurrecció llibertària i és represaliat. Arran de la seva participació en els “fets d’octubre” de 1934, és detingut i empresonat. L’any 1936, entra en combat en una columna de milícies antifeixistes que es dirigia el front d’Aragó. Durant els tres anys de la Guerra Civil resta en el front.

Acabada la guerra el tanquen en un camp de concentració a Alacant. Aconsegueix fugir amb documentació falsa i se’n va a França el 1940. Un cop allí, és internat en el camp del Barcarès (Catalunya Nord) i desprès en el de Bran, on participa en un motí contra la gendarmeria francesa. El 1941 torna a Catalunya amb un passaport portuguès. Descobert, és detingut i encarcerat durant tres anys. Posteriorment, l’any 1948 torna a la presó.

Durant la següent dècada experimenta una profunda evolució en el seu pensament polític: deixa l’anarquisme militant i adopta el socialisme democràtic. A principis dels anys seixanta s’afilia a la Federació Catalana del PSOE i a la UGT. Comença aleshores una gran activitat per aconseguir la reestructuració de les dues organitzacions.

Com activista que és en defensa dels drets humans, el 1965 es fa soci de l’Associació d’Amics de les Nacions Unides, on entra en contacte amb altres militants demòcrates d’altres formacions polítiques que també lluiten per la caiguda de la dictadura franquista.

L’any 1970 resulta elegit membre de la Comissió Executiva Confederal del PSOE i, el 1973, de la de la UGT, alhora que forma part dels secretariats executius de la FSC-PSOE i de la UGT de Catalunya. Durant aquest període és detingut de nou dues vegades consecutives i passa a disposició del Tribunal d’Ordre Públic (TOP).

Durant el temps de la transició desenvolupa una gran activitat i participa activament en el que ell anomenava “procés de reconciliació nacional”.

Joaquim Jou exerceix un important paper en el procés d’unitat socialista el juliol de 1978. El 1980 és elegit diputat en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya des de la recuperació la democràcia. Publica aleshores un article inspirat en el fet històric de la restauració del govern de la Generalitat on destaca dues idees, essencials per a ell: la presència del president Josep Tarradellas en la Generalitat Provisional, atorgant legitimitat històrica a les noves institucions catalanes i vinculant-les, així, a la Generalitat Republicana, i que Catalunya estava per sobre d’antagonismes, odis i discrepàncies interessades.

Fins a la seva mort, el 26 de febrer de 1997, (va ser enterrat al cementiri de Collserola a la fosa comú) continua fent política activa tant a la UGT com al Partit Socialista. El Parlament de Catalunya li ret homenatge el maig del mateix any, tot guardant un minut de silenci.

Al costat d’aquesta intensa pràctica política i sindical, trobem el Joaquim Jou pensador. Les seves idees estan publicades en més de 200 articles en diferents rotatius, la majoria dels quals escrits entre el 1976 i el 1984. De la seva lectura en podem destacar la preocupació social per augmentar el nivell material i cultural dels treballadors, la concepció federalista de l’organització territorial espanyola i la defensa de la convivència com a bé suprem de tota col·lectivitat. Jou aspira a un món sense fronteres i defensa que no pot existir una democràcia real sense igualtat i sense solidaritat.

2a. CONVENCIÓ TREBALLADORS I TREBALLADORES PSC

El passat dissabte, divendres dia 8 de gener de 2010, vaig agafar el metro de Pep Ventura en Badalona, a les vuit del matí en direcció a Sant Estació. Anava a la segona convenció de treballadors i treballadores que havia organitzat el PSC pel seu personal administratiu, tècnics, personal parlamentari... Un dia d’hivern amb temperatures molt baixes. En arribar al carrer Nicaragua, un autocar ens esperava per portar-nos fins el Centre Esplai, situat a la localitat del Prat de Llobregat. Aquest centre és un equipament de 10.000 m2 construït per “L’Esplai”, que integra un conjunt de serveis adreçats al món educatiu, associatiu i del benestar social: escola de natura; centre de formació, jornades i convencions; centre d’esport i salut; serveis de restauració; allotjament. Un edifici d’arquitectura ecològic, sostenible i accessible. Un edifici pels nous temps.

La jornada va començar sobre les deu del matí, més o menys, al saló d’actes del centre L’Esplai, on la companya Montse Pico va informar-nos del desenvolupament de la jornada, a prop la companya Pepa amb la mirada posada en l’objectiu de la càmera fotogràfica, cercava el millor angle per tal de recollir alguns fragments de realitat més enllà de les paraules.

El primer ponent que va intervenir a la jornada va ser el senyor Enric Montbrun. La seva veu em va cridar l’atenció, i amb un to càlid i persuasiu ens va explicar que ell era un entrenador personal de coaching i que tota la seva vida s’havia espavilat per ser feliç i passar-s'ho el millor possible. Ens va explicar també que per la seva feina es va veure obligat a dirigir equips de gent i que això li havia condicionat molt la seva forma de ser i de pensar. Ens va dir que al llarg de la seva trajectòria havia observat que als comandaments i als caps els hi costava molt estimular als seus treballadors, i que alguns inclús mostraven una certa supèrbia en els seus comportaments. Ens va explicar que un coach humanista és una tècnica per tal de fer de la persona humana responsable d’allò que li succeeix perquè al gènere humà li és molt més còmode passar la culpa i les errades als altres que no pas a si mateix. També ens va dir que el coaching va néixer cap als anys 80 i que des del punt de vista industrial s’havia observat que hi havia una mancança en el nivell de les relacions personals, d’acceptació de les persones. Per què ens va dir que a les persones els hi costava acceptar a altres persones que no fóssim nosaltres mateixos.
Tot seguit, va continuar la seva exposició dient que el coching és un procés de creixement personal amb un objectiu concret, que la persona miri quins són els seus punts de vista i objectius i amb l’ajut de l’entrenador personal aconseguir que la persona superi allò que la limita per tal d’anar obrint-se nous camins. Un entrenador per treure de les persones el màxim resultat. També va afegir que era necessari un mètode, que no val dir “jo sóc així i ja està”, sinó que havíem d’esforçar-nos i superar-nos amb un mètode en aquelles coses en les que no érem bons. Es tractaria de créixer a nivell personal, de ser feliços i de posar ordre a les coses que no fem bé. Abans de finalitzar la seva part teòrica va dir-nos que era molt important conèixer-nos a nosaltres mateixos. A continuació ens va proposar fer un test BIP (inventari de Bochum de Personalitat i Competències) amb un total de 210 frases sobre les que havíem de contestar de manera espontània i sense massa demora, amb alguna de les següents opcions:
A.- Completament certa
B.- Bastant certa
C.- Lleugerament més certa que falsa
D.- Lleugerament més falsa que certa
E.- Bastant falsa
F.- Completament falsa
Al final de cada full un requadre ens deia que no ens aturéssim i passéssim a la pàgina següent. Per tal que us feu una idea, per exemple: ítem 28: En les meves relacions amb els demés sóc atent i cortès. Resposta: A, B, C, D, E o F.

Un cop finalitzat el test anàvem sortint a prendré el desdejuni. A la sala de restauració hi havia taules preparades amb plats que contenien petits entrepans de pernill dolç, de llonganissa; sucs de taronja, pastes, cafè i llet. Vaig agafar una tassa i em vaig servir un cafè amb llet. La tassa estava calenta i vaig deixar que el calor escalfés les mans congelades. Darrera el gran finestral de la sala el dia continuava essent gris i plujós. No plovia.

A dos quart d'unadel migdia tornàvem a trobar-nos a la sala d’acte i reiniciàvem la sessió amb altres companyes que anàvem a explicar-nos la imatge corporativa del Partit i algunes pautes de disseny gràfic a tenir en compte. Darrera les ponents un power point ens mostrava que el nom del nostre Partit és Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), que les seves sigles eren: PSC, que les seves sigles s’havien d’escriure en blanc i dins d’un quadrat vermell, i que aquesta era la marca PSC. La companya, Alicia Vero, ens va recordar que l’eslògan genèric per a tot el mandat congressual ( 11è Congrés) era: La Catalunya que sap on va, acompanyat per quatre fletxes de distintes mides. A continuació ens varem parlar de la WEB del Partit (socialites.cat), del format de les cartes, dels anuncis de premsa, de les notificacions d’actes on havia de sortir la marca PSC. I ens van assenyalar que calia tenir cura de la imatge corporativa als nostres locals (agrupacions, federacions) i així mateix també ens van parlar de la importància que té la imatge corporativa que donem quan fem actes o sortim al carrer (exemple: Dissabte Roig). En altre diapositiva varem poder llegir:
La comunicació: és la nostra obligació i la nostra responsabilitat donar a conèixer el nostre projecte.
Els butlletins: peça important d’informació local i sectorial, més imatge que paraules, què pensem, què fem o què pensem fer.
10 principis d’un acte púbic:
1.- Pensar, crear, muntar i fer el seguiment de l’acte.
2.- Cada acte és un nou acte. Cercar noves formules creatives.
3.- Si no surt a la televisió és com si no existís. Les propostes innovadores interessen als mitjans de comunicació.
4.- El pla de càmera, allò més important.
5.- Els actes “ha de passar alguna cosa”, factor sorpresa.
6.- Tot el que passa en un acte ha d’estar escrit i minutat.
7.- La nostra imatge no es veurà més si la fem més gran.
8.- Tot té un sentit en un acte, tot té una utilitat (Rac’s: sortida de so directa, busquen distribuir als mitjans de comunicació una senyal d’àudio amb qualitat).
9.- ¿Protocol? Els oradors es col·loquen segons l’ordre de la seva intervenció.
10.- Els responsables d’actes són els responsables de la imatge que transmet el nostre partit.

A continuació van intervenir els companys Francesc, Paco i Oscar. El company Francesc Gonzàlez, va comentar algunes dades informàtiques i va dir que les noves tecnologies cada vegada serien més puntals dins la nostra organització. Va parlar de la nova aplicació d’afiliats i d’afiliades com portal de l’agrupació, i va informar que a poc a poc s’anirien afegint noves agrupacions en aquest portal. Posteriorment els companys Paco i Oscar van passar a explicar-nos la política comunicativa del PSC http://www.socialistes.cat/. Van assenyalar que a nivell d’Internet seria més intuïtiva pel visitant i més fàcil pel editor, que hi haurien espais per baners que portaran a webs d’interès o espais monogràfics dins de http://www.socialistes.cat. Ens van comentar que dins l’espai més fàcil pel editor, hi hauria una nova barra d’accés ràpid: sempre visible a qualsevol lloc del web. Edició del qui és qui.
Van manifestar que anem cap una:
- Web més flexible i potent per comunicar
- Web més senzill als territoris i sectorials tipus bloc
- Web més fàcil per treballar
- Web més interactiva amb el visitant i personalitzable
- Web més integrada amb les xarxes local
- Web 2.0 entrar en la Web 2.0

A continuació la companya Raquel Querol, ens va informar de l’ús del ciberactivisme polític, i ens va explicar que a través d’aquesta eina hem d’informar, mobilitzar i organitzar. Va posar com exemple la campanya del President Obama. Va dir que hem de crear comunitat i que a la Web hem de compartir notícies, compartir multimèdia. Va parlar de la importància de les xarxes socials, de la blogsfera socialista, de slideshare ( penjar argumentaris), de Twitter, i de la campanya Implica’t...

Essent quasi dos quart de tres del migdia va prendre la paraula el Secretari d’Organització, el company Josep Zaragoza. La darrera imatge que tinc d’ell es remunta al darrer Congrés de la Federació del Barcelonès Nord abans de les Festes de Nadal. Va començar la seva intervenció dient que en aquesta segona convenció parlaríem del repte que ens ve i que començàvem una cursa que duraria uns 15 mesos, una cursa que finalitzaria amb les Eleccions Municipals. Va manifestar-nos que aquest trajecte ja havia començat i que ens hi jugàvem moltes coses pel país. Va assenyalar que tenim per endavant una batalla política dura però una batalla política que podem guanyar. Va dir que quan estàs fent coses sempre hi surten d’altres, i que hi ha canvis que no surten com un voldria però que això passa quan vols coses i vols canviar-les. Va dir que havíem obert molts fronts, que havíem tocat moltes coses i que això creava malestar.
Va afegir que l’esperit actual de la gent és de preocupació i que la gent demana a la gent que fa política respostes i solucions. Va citar aquesta frase “Donde va Vicente donde va la gente”, per dir que no era això allò que nosaltres practicàvem. Va comentar que en temps de dificultats la gent allò que vol era gent seria, gent honesta i gent treballadora, que la gent no vol ficar-se en aventures que no saben on els hi portaran. Va dir que nosaltres havíem de mantenir la tranquil·litat i havíem de donar respostes. Va subratllar que arribaríem al final del mandat amb tots els problemes afrontats: llei d’educació, llei serveis socials, llei de finançament..., i que havíem guanyat totes les batalles. Va dir que nosaltres estàvem governant per resoldre els problemes de la gent i que el PSC es presentaria a les Eleccions Autonòmiques amb la voluntat de governar sols; la societat ha canviat però no han canviat ni les respostes ni els valors. Va assenyalar que a vegades ens embolicàvem amb la darrera discussió pública i que havíem de continuar caminant i treballant, per tal de mirar més enllà que els altres. Amb to enèrgic va afegir que allò que volem és que el ciutadà confií en nosaltres i governar sols. Ens va dir que CiU estava neguitós i que volien nomenar un candidat, però va assenyalar que nosaltres teníem molt bé definit el tema del lideratge.
Fa va fer referència al company Miquel Iceta dient que hi ha aquells a qui tot se’ls ha donat i hi ha aquells que tot se’l han tingut que treballar. Recorda que els valors del Partit d’esquerre són: treball, honestedat, solidaritat, tolerància, justícia, llibertat. Ens va dir que nosaltres érem la gent a qui no ens havien regalat res, que treballàvem pel país i per compartir-lo amb la gent, essent tolerants i dialogants, i tenint molt clar allò que volíem fer. Va finalitzar la seva intervenció amb les següents afirmacions:
- Volem governar sols,
- Una societat avançada com la catalana amb el govern de Pujol no va resoldre el tema de l’aigua.
- Hem fet infraestructures, obres per a un país modern.
- Som l’únic partit real a Catalunya.
- L’únic partit amb gent, element bàsic: comunicar-se amb la gent. Comunicació, diàleg.
- Partit progressista allò més fonamental és explicar-se a la gent, connectar amb la gent (quasi cent mil persones cens militants, simpatitzants)
- Tenim gent i tenim coses reals per explicar, la nostra feina s’ha de centrar en les coses que hem fet i perquè les hem volgut fer.
- Som gent senzilla que volem canviar les coses a poc a poc.
- Referència a Albert Camús: era impensable ser d’esquerre i eliminar la llibertat.
- Començar la feina amb molta intensitat
- Comencem l’any millor que el van acabar amb les expectatives de guanyar a Catalunya.
- Faula llebre i tortuga: sempre en la mateixa direcció, si treballem arribarem i bé, com la tortuga a poc a poc, arribarem i guanyarem.

Un cop finalitzada la seva intervenció ens varem aixecar per anar a dinar. A taula una safata plena d’amanida amb enciam, pastanaga, olives, tonyina, tomaca i una ampolla de vi ens esperaven. La resta del menú va ser un primer plat de macarrons o sopa i un segon de pollastre o truita de patates, de postres una peça de fruita, iogurt, o gelat al gust.

Em vaig aixecar de la taula. Al deixar la safata amb els plats buits al lloc corresponent, em vaig creuar amb el Secretari d’Organització i ens van saludar breument. Continuava sense ploure però el fred es deixava sentir. L’autocar va ser puntual i varem regressar cap a Barcelona.

De tornada a Badalona, durant el trajecte en metro, vaig pensar que aquesta mena d’actes eren un bon espai per a la convivència política, un espai entre els demès, entre els altres companys i les altres companyes. I vaig pensar que el logos polític ens hauria de portar a una concepció més humana de la política, obrint noves possibilitats creatives en el sentir de la ciutadania i en la gestió dels governants. El sòl narratiu de la política del segle XXI ens hauria de portar a un creixement del logos humà i l’essència de la política hauria de ser la generositat, la comunicació i el diàleg envers les persones com molt bé havia assenyalat el secretari d’organització, per tal d’incidir generosament en la realitat que governàvem.
Encara no havia arriba a la parada de Pep Ventura que vaig imaginar la política com una aspirina efervescent i l’aigua com la comunitat; si ficàvem la política dins la comunitat havíem de continuar treballant per a què l’aspirina fertilitzes la comunitat amb els valors de l’esquerra, amb els valors del nostre partit: Partit Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Una veu va anunciar per l’altaveu que havíem arribat a Pep Ventura, menys mal, - perquè sinó que podria haver imaginat si el metro hagués arribat fins a la Illa Central?.

EL MODERNISME CATALÀ A BADALONA

Badalona és una de les ciutats més antigues de Catalunya, essent la tercera ciutat catalana en nombre d’habitants; amb un típic clima mediterrània i una platja de més de 5 km, gaudeix d’una situació geogràfica privilegiada al trobar-se situada entre el mar i la muntanya. La realitat cultural de Badalona és el reflex de més de 2000 anys d’història. Els orígens de la ciutat, la coneguda Baetulo, se situen en l’època romana, envers l’any 100 a.c.

Amb el pensament de què els records del passant són matèria viva que ens permeten anar construint un nou present la ciutat Badalona, s’aixeca poderosa davant el nou urbanisme del Segle XXI; un urbanisme amb arrels de passat forjades amb il·lustres i oblidats personatge com ara l’arquitecte Joan Amigó i Barriga. El modernisme català i la seva expressió en l’arquitectura urbana també van arribar a Badalona. Algunes de les edificacions del dinou, com la Casa Pavillard són obra d’aquest arquitecte: Joan Amigó i Barriga, i han passat a formar part del patrimoni artístic i cultural de la ciutat.

Joan Amigó i Barriga és un arquitecte badaloní desconegut. Segons el diccionari de Ráfols diu “Arquitecte badaloní de la primera meitat del segle XIX , amb títol professional de 1900”. Joan Amigó va néixer a Badalona el 27 de gener de 1875 i va morir a la ciutat el 29 de desembre de 1958. Va cursar els estudis universitaris a l’escola de Barcelona i va obtenir el títol d’arquitecte en 1900; és de la mateixa promoció que Antonio de Falguera, Puig i Cadafalch, Salvador Valeri, Alexandre Soler, pertany doncs a allò que va ser anomenat segona generació modernista.

En 1914 Joan Amigó va ser anomenat arquitecte municipal de Badalona, càrrec del que va dimitir en 1924, durant la Dictadura de Primo de Rivera. El 27 de juliol de 1926 va ser anomenat membre de la junta d’obres de la parròquia de Santa Maria i també va ser membre de la junta d’obres de la parròquia de Sant Josep, de la que va ser arquitecte durant molt de temps. Una de les seves primeres obres conegudes és la casa per a Enrique Pavillard a l’Avinguda Martí Pujol cantonada carrer Anton Andreu. Es tracta d’una casa on el Modernisme resideix més en els detalls que en la composició en general.

Les seves obres s’inspiren i introdueixen formes de l’art modernista vienès, anomenat Sezessionsti,sobretot dels arquitectes: Otto Wagner, Josep Maria Olbrich; i també del grafisme ornamental de l’arquitecte escocès Charles Rennie Mackintosh. Els edificis modernistes eren encarregats pels membres de la burgesia: empresaris, directors, tècnics industrials, professionals liberals i comerciants.

Les principals obres d’Amigó es troben a l’eixample de Badalona, a l’entorn de la zona de la Plana del Corb o d’en Tàpies, entre els trams baixos de la riera de Canyet, l’ Avinguda Martí Pujol o el carrer Sant Ignasi de Loiola. En l’Avinguda Martí Pujol, a prop de l’estació del tren, ens trobem la casa Enric Mir (1910); la casa León Leprevost- escola Gitanjali (1908); la casa Pavillard (1906) en la cantonada amb el carrer Mossèn Anton, l’obra més completa d’Amigó destinada a ser l’habitatge del gerent de la fàbrica Lorilleux.


En el carrer Mossèn Anton ens trobem l’entrada a la biblioteca de Can Casacuberta, instal·lada en l’antiga fàbrica de teixits Josep Giró (1907), exemple d’arquitectura industrial. La continuació del carrer Mossèn Anton amb el carrer de la Indústria porta a una altra mostra significativa del patrimoni arquitectònic local, obra de Joan Amigó: la fàbrica Gottardo de Andreis, “La Llauna” (1906), en la cantonada dels carrers Sagunt amb Indústria. La visió des de la plaça del Gas, situada enfront de l’edifici reconvertit en seu de l’Institut Badalona-4, permet resseguir els detalls decoratius de les façanes. En la cantonada dels carres Sant Ignasi de Loiola i Enric Borràs s’hi troba el temple neogòtic de Sant Josep obra tardana de Joan Amigó.

Altres construccions modernistes de Joan Amigó a Badalona són la tomba per a la família Bosch al cementiri de Sant Crist (cementiri Vell); la casa per al tècnic tèxtil Pau Rodón al carrer Museu; el Col·legi Germans Maristes al carrer Temple; la casa en xamfrà per al fabricant de perfums Pere Busquets al carrer Temple; la casa per al seu padrastre Jaume Botey i Barriga (actual edifici administratiu de l’Hospital de Badalona) al carrer Gaietà Soler; la casa Planas; la casa Miquel Badia, “Ca l’Eco” al carrer Sant Pere entre d’altres. Algunes d’aquestes obres, com altres edificis d’Amigó realitzats a Badalona els anys vint i trenta del segle dinou, transcendeixen l’àmbit del modernisme i han d’interpretar-se dins de l’àmbit estètic i cultural del noucentisme.
El modernisme català és un estil arquitectònic que es va desenvolupar en Catalunya però principalment en Barcelona, al llarg d’uns 50 anys, entre 1880i 1930. Va ser part d’una corrent general que va sorgir en tota Europa, en Catalunya va adquirir una personalitat pròpia i diferenciada i es va convertir en el modernisme probablement més desenvolupat. Aquest moviment surt com a conseqüència de la Revolució Industrial, que va anar arrelant en distints països i dels avenços derivats d’ella, com l’electricitat, el ferrocarril i la màquina de vapor, que van canviar per complert la forma de viure de la població i van originar un creixement de les ciutats,. El modernisme és, doncs, un estil urbà i burges.
El desenvolupament dels modernisme es fomentant en Catalunya per la burgesia, que se sent catalana i és culta i sensible a l’art. Aquesta burgesia veu en aquesta nova arquitectura la manera de satisfer les seves ànsies de modernització, d’expressar la seva identitat catalana, i de posar de manifest de manera discret la seva riquesa i la seva distinció. Algunes de les obres del Modernisme Català han estat catalogades per la UNESCO com a Patrimoni Cultural de la Humanitat.

COCTEL BADALONA

Ingredients:

1 ampolla de suc de pinya
1 ampolla de suc de llima - llimó
Ginebra al gust
Sucre al gust
Cúbits de gel

UN NOU FINANÇAMENT PER A CATALUNYA

1.- ESTATUTARI
El nou model desenvolupa l’Estatut en la seva potencialitat.

2.- BILATERAL
El nou model conté elements essencials de bilateralitat. Catalunya ocuparà la posició relativa que li pertoca (cinc punts per sobre la mitjana) després d’haver contribuït a la solidaritat amb la resta de comunitats autònomes; aquesta aportació és fruit d’una negociació bilateral amb l’Estat.

3.- SOLIDARI
El nou model garanteix que tots els governs autonòmics disposin del mateix volum de recursos per habitant per atendre els serveis bàsics de l’estat del benestar.

4.- JUST
El major esforç fiscal realitzat pels ciutadans de Catalunya és veurà reconegut. Els recursos de la Generalitat se situaran per primera vegada per sobre de la mitjana en relació amb la resta de comunitats autònomes. En el primer anys d’aplicació del nou sistema ja estarà al 102,6 i arribarà al 105,6 el 2012.

5.- TRANSPARENT
Per primera vegada, s’estableix un criteri d’equitat transparent, que permet visualitzar part de l’aportació de Catalunya a la solidaritat.

6. NECESSARI
Catalunya es podrà beneficiar, en forma de millors serveis públics, d’una part dels impostos que els catalans paguen per sobre de la mitjana.

7. ESTABLE
El nou model neix amb vocació de perdurar en el temps. Cada any se n’actualitzaran les variables bàsiques i cada cinc anys se’n podran revisar els paràmetres estructurals.

8. POTENT
Catalunya augmenta la participació en els impostos de l’Estat, com indica l’Estatut. Passa del 33% de l’IRPF al 50%, del 35% de l’IVA al 50%, i del 40% dels impostos especials al 58% i es dota d’una major autonomia fiscal, ja que guanya capacitat normativa sobre els impostos cedits.

9. MÉS AUTOGOVERN
Catalunya aconsegueix un major autogovern, que li dóna més poder de decisió, en la línia dels models que tenen estats federals com Alemanya o Canadà, que combinen l’autonomia tributària amb la solidaritat.

Generalitat de Catalunya
Gencat.cat/noumodel

DISSABTE SOCIALISTA

DISSABTE SOCIALISTA,

Encara no són les vuit del mati quan surto en direcció cap a l’Agrupació del PSC de Badalona. A la ràdio sonen cançons del programa Clímax Chill Out, i un suau sol es cola per la finestra com acompanyant d’aquest dissabte socialista i roig. La ciutat encara dorm; alguna botiga del carrer Guifré comença a obrir portes: el forn, la fruiteria... He de fer les fotocòpies dels permisos per a la utilització de la Via pública, el lloc on estaran ubicades les carpes blanques, no sigui el cas que els puguin demanar la guàrdia urbana.
Just quan arribo a la porta de l’Agrupació arriba també el company Joan Carles, que em diu que va un moment a prendre’s un tallat. Obro la porta de l’agrupació i em sembla que sento un murmuri de veus, però a l’interior de local només estan les plantes silencioses i callades; tota una varietat de plantes que esperen ser repartides. Les plantes d’alfàbrega embolcallen l’agrupació d’un agradable olor fresc i refrescant. Poso en funcionament la fotocopiadora, és antiga però fa anys que ens acompanya. Un cop finalitzades les tres còpies corresponents, per a cadascun dels responsables de les taules, omplo el cotxe amb el material de la taula que estarà situada a prop de la benzinera BP dels encants del barri de La Salut, un dels nostres llocs habituals de lliurament de propaganda. Mentre fico els fulletons informatius del finançament, bolígrafs, tisores, la carpa, els fulls que hauran d’omplir les persones que vulguin ser simpatitzants, dues cadires blaves... arriben puntuals la resta de company, el secretari d’organització en Justo i en Quimet, tots dos i en Joan Carles, són els encarregats de lliurar amb una furgoneta el material a cadascuna de les taules: les carpes, les taules, els fulletons, les plantes... A Badalona s’han organitzat tres taules:
1.- Carrer Passeig de La Salut cantonada carrer Echegaray
2.- Passatge dels Encants cantonada amb l’Avinguda Caritg (benzinera BP - Encants La Salut)
3.- carrer Salvador Espriu cantonada Pere Martell.
A dos quart de nou arribo a casa de l’Hermínia; hem quedat totes dues per anar juntes al punt de la benzinera BP. Em convida a unes torrades amb melmelada i un cafè amb llet. Manquen deu minuts per les nou, i sortim en direcció cap el punt on lliurarem la propaganda. No hi ha gaire trànsit, arribem aviat. Aparco el cotxe i trèiem tot el material. Totes dues ens decidim a muntar la carpa; col·loquem els pals de ferro per ordre de numeració però no ens sortim, sort que al cap d’un moment comencen a arribar més company i entre tots, i algú que porta el plànol format IKEA, aconseguim muntar ràpidament la carpa. Em dono compte que som objecte de curiositat per part d’alguns veïns que comencen a apropar-se als encants de La Salut.
Si mencionés tots els companys i companyes que col·laboren potser m‘oblidaria d’algun i no ho vull; la veritat és que l’Agrupació de Badalona està deixant constància de tot el seu potencial humà i de la seva força mobilitzadora. Som molts els companys i companyes que hem vingut a participar en aquesta campanya que el Partit ha organitzat aquest dissabte 18 de juliol a nivell de tota Catalunya sota el títol “ Implica’t, participa i guanya”. A Badalona, aquest dissabte roig s’ha convertit en un dissabte de participació, de col·laboració i d’unió, i tot això ha quedat reflectit en la gran quantitat de fulls omplerts de simpatitzants que hem comptabilitzat un cop ha finalitzat la jornada. A més a Badalona hem comptat amb l’assistència del Secretari d’Organització en Josep Zaragoza; ell que alguna vegada ha dit que el vermell és passió, crec que ha pogut percebre la passió que els company i les companyes socialistes de Badalona hem posat en aquesta iniciativa del Partit.
No puc acabar aquesta breu descripció sense fer menció d’allò més important amb el que compta el nostre Partit: els militants, els simpatitzants i tots el ciutadans i ciutadanes que creuen en el nostre projecte perquè ell i elles són la nostra força: la senyora Maria que no sap llegir ni escriure però que ens explica que al seu avi el van ficar a la presó per les seves idees esquerranes i que mai més el van tornar a veure, i que la seva família sempre ha estat socialista; la senyora Anna que ens diu que s’ha de millorar la neteja d’alguns carrers però que està molt contenta de viure a Badalona; el Sr. Agustí que ens comenta que haurien d’haver més parcs per portar als néts, que se sent satisfet perquè Montilla i Zapatero han arribar a un bon finançament, i que en general està molt content amb tota la gestió que està fent l’alcalde Jordi Serra. Moltes serien les històries i imatges que podria comptar d’aquesta iniciativa socialista però per no allargar-me més, només felicitar als impulsors d’aquesta iniciativa motivadora i il·lusionadora de tots els socialistes catalans.

CREATIVITAT

Creativitat 2008

View more OpenOffice presentations from maricarmenloz.